Passa al contingut principal

Que és l ' amor i els instints.

 Pot ser l' eix més fonemental de les relacions humanes. Han teoria s' han de regir les més intenses per l ' amor, i les més distants pel respecte. 

Que és l' amor i el respecte? De fet no són coses físiques per tant no es poden demostrar científicament. Són instints humans? 

El respecte seria una forma menys intensa d' amor? 

Que són els instints? Es parla de l' instint de supervivència, de reproducció etc. el diccionari els defineix com impulsos innats. 

Però hi ha una forta complexitat a l ' hora de definir que són els intints, els sentiments i les emocions. I on queda l' amor i el respecte en tot això. 

S' expressen en la nostre conducte, si jo tinc respecte per algó procuraré tractar-lo bé i no fer-li coses injustes que el puguin perjudicar. 

I doncs que és el respecte, és algo físic segur no, és un sentiment, un valor, una emoció, uns instint. És fruit d' un procés de reflexió actuar amb respecte, és un aprenentatge importat dels pares o dels mestres? Naixem i tenim tendència d' apreciar els demés i respectar-los o bé és un aprenentge més que requerim de l' educació que revem a la infància i al llarg de la vida? 

Altres diuen el respecte i l 'amor sorgeixen de forma natural i innata, de fet de petitets estimem per naturalesa als pares? O bé és que teniem dependència d' ells i per això els volem?  

Que seria l' amor com es pot definir. Existeix tot i que no siguis res físic i científicament no es pugui demostrar? 

És matèria? Sembla que no, és ones o algun tipus d' energia? Esta relacionat amb les emocions, els sentiments, amb els instins humans. Ti volio bene, et vull bé, vull el bé cap als demés, cap a algú en concret. 

Hi ha qui estima molt als animals, hi ha qui estima molt a una persona concreta. Seria doncs una experiència humana de desig, molt complicada d' expressar. 

Es pot confondre molt amb el desig i amb la necessitat de que algú m' estimi o un vulgui que l ' estimin. 

M' agrada fulanito, o estimo a fulanito, però que t' agradi algú o fins i tot que diguis que estimes no vol dir que sigui cert que l' estimes o que realment l' estimes. 

Per tant molt sovint confonem estimar, o l' amor amb el fet de que ens agrada algú i el fet que ens algú ens estimi i en valora i senti per nosaltres un forta emoció de bé.

L' amor matern l' entem com l' amor més autèntic i intens de l' existen. És un amor molt intens i etern en el temps. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...