Quicrecquesere

  Vivim en una societat on hi ha un alt grau de susceptiblitat individual i col.lectiva. La pregunta és doncs d' on ve aquesta facilitat per sentir-nos ofesos o ferits. La resposta o les respostes suposo que són  moltes i variables en funció de cada persona i en funció de cada col.lectiu. De tota manera és provable que hi hagi aspectes comuns en el procés interior que vivim quan ens ofenem i per què ens ofenem. Quan algú ens minosvalora o parla d' algun tema que ens fereix o ens ofen ens sentim ofesos i ferits.  Per què ens fereixen certes opinions sobre nosaltres o sobre col.lectius que ens sentim identificats. També hi ha gent pot ser poca que li importa poc que l' insultin o es fiquin amb ells, en general tots ens ofenem per una cosa o altre.  En general ens ofèn que ens diguin que hem fet algo malament o mal fet. Ens fereix. I reaccionem de maneres vàries a l' ofensa.  És l' ofensa en si o la sensació de que algú ens vol fer mal. Per què una burla d ' un com...

 No sé quin percentatge de gent social serà. però el món és ple de gent miserable. Miserable no sé exactament que vol dir, però lliga molt bé per molts comportaments humans.  Gent que està humillant i tractant com a delinqüents els demés sense cap mena de motiu, gent que busca treure benefici de qualsevol situació i suposat fals error de l' altre mentre ells fan tot el possible per provocar errors i boicotejar les situacions.  Gent miserable jo en veig per tot arreu o gent amb punts miserables. Gent que està pendent per matxucar i desprestigiar l' altre a la mínima possible basant-se en falsedats i en coses que ells són mil vegades pitjor.  Gent que vol tot per ell i que sofreixen per que els demés no tinguin res més que ells.  Gent miserable, sovint és gent intel.ligent i culte, i faran els possibles i el més curiós és que fan li impossible per que els demés tinguin 0 de satisfacció.  Un exemple concret, m ' explicava un amic que hi ha familiars de gent gr...

 La personalitat d' algú és un tema ben complex, i com es forma la personalitat de cada ho també és ben complex.  La personalitat podríem dir que és un tema viu cada dia l' anem modificant una mica, però molt sovint hi ha una part essèncial que sembla molt estable i continua en les persones. La gent es fa gran i la personalitat de cada ho segueix sent reconeixible.  La personalitat és algo que està relacionat amb allò que volem ser però també hi ha una part de la nostre personalitat que nosaltres no podem escollir, simplement hi és.  Fen el símil amb un ordenador, quan s' engega s' activen de seguida uns software i memòries primaris, un cop aquests estan activats, es van activant software i llenguatge successivament uns sobre els altres.  Pot ser la personalitat funciona igual, ens despertem i poc a poc es van activant tota una sèrie de records i software consecutivament, uns sobre els altres i quan estem desperts la nostre personalitat ja està activada. 

 El pes de la infància i la genètica personal ens determinen molt al llarg de la vida. De la genètica que tenim poc i podem fer i de reviure la infància tampoc hi podem fer molt ja han passat.  Parlem del pes de la infància del nostre passat quin pes en realitat a les nostres vides?  Veiem que hi ha gent que es passa la vida cometen atrocitats és per causa de la infància o de la genètica. Veiem que hi ha gent amb problemes d' adiccions, mentals, de depressions, de falta de voluntat, de falta d' ànim per millorar en la seva pròpia vida, és per causa de la infantesa, de la genètica, o simplement és pel present i la seva forma de ser.  Quin paper té el passat en les persones? El present és causa del passat o és una excusa per justificar les nostres deficiències?  El que sembla evident és que la vida pròpia de l ' infint és molt misteriosa per que viu en paràmetres i sent amb paràmetres molt poc racional, sense llenguatge lingüístic.  La infantesa en general la...