Passa al contingut principal

El pes de la infantesa i de la genètica.

 El pes de la infància i la genètica personal ens determinen molt al llarg de la vida. De la genètica que tenim poc i podem fer i de reviure la infància tampoc hi podem fer molt ja han passat. 

Parlem del pes de la infància del nostre passat quin pes en realitat a les nostres vides? 

Veiem que hi ha gent que es passa la vida cometen atrocitats és per causa de la infància o de la genètica. Veiem que hi ha gent amb problemes d' adiccions, mentals, de depressions, de falta de voluntat, de falta d' ànim per millorar en la seva pròpia vida, és per causa de la infantesa, de la genètica, o simplement és pel present i la seva forma de ser. 

Quin paper té el passat en les persones? El present és causa del passat o és una excusa per justificar les nostres deficiències? 

El que sembla evident és que la vida pròpia de l ' infint és molt misteriosa per que viu en paràmetres i sent amb paràmetres molt poc racional, sense llenguatge lingüístic. 

La infantesa en general la tenim tots ben oblidada, per tant és una experiència humana o que l ' hem borrat o que segueix viva en el nostre inconscient. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...