Passa al contingut principal

Gent miserable.

 No sé quin percentatge de gent social serà. però el món és ple de gent miserable. Miserable no sé exactament que vol dir, però lliga molt bé per molts comportaments humans. 

Gent que està humillant i tractant com a delinqüents els demés sense cap mena de motiu, gent que busca treure benefici de qualsevol situació i suposat fals error de l' altre mentre ells fan tot el possible per provocar errors i boicotejar les situacions. 

Gent miserable jo en veig per tot arreu o gent amb punts miserables. Gent que està pendent per matxucar i desprestigiar l' altre a la mínima possible basant-se en falsedats i en coses que ells són mil vegades pitjor. 

Gent que vol tot per ell i que sofreixen per que els demés no tinguin res més que ells. 

Gent miserable, sovint és gent intel.ligent i culte, i faran els possibles i el més curiós és que fan li impossible per que els demés tinguin 0 de satisfacció. 

Un exemple concret, m ' explicava un amic que hi ha familiars de gent gran a les residències que no va visitar mai els seus familiars, i que aprofiten qualsevol suposat error dels cuidadors per denunciar-los i treure' n diners. És això una actitut miserable? 

Li fas un favor a algú i encara està descontent pel mínim detall i no et dona ni les gràcies. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...