Passa al contingut principal

Per que ens ofenem.

 Vivim en una societat on hi ha un alt grau de susceptiblitat individual i col.lectiva. La pregunta és doncs d' on ve aquesta facilitat per sentir-nos ofesos o ferits.

La resposta o les respostes suposo que són  moltes i variables en funció de cada persona i en funció de cada col.lectiu. De tota manera és provable que hi hagi aspectes comuns en el procés interior que vivim quan ens ofenem i per què ens ofenem.

Quan algú ens minosvalora o parla d' algun tema que ens fereix o ens ofen ens sentim ofesos i ferits. 

Per què ens fereixen certes opinions sobre nosaltres o sobre col.lectius que ens sentim identificats. També hi ha gent pot ser poca que li importa poc que l' insultin o es fiquin amb ells, en general tots ens ofenem per una cosa o altre. 

En general ens ofèn que ens diguin que hem fet algo malament o mal fet. Ens fereix. I reaccionem de maneres vàries a l' ofensa. 

És l' ofensa en si o la sensació de que algú ens vol fer mal. Per què una burla d ' un company ens ofen, o el comentari a la telivisió d' algú ens fereix? 

Les causes i les situacions personals són moltes i molt provablement estan vinculades a tot un recorregut personal des del nostre naixement a la nostre formació personal. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...