Quicrecquesere

  Tots els camins ens porten a la tecnològia. Si sumem totes les hores diàries que estem consumint tecnologia per oci, entre el mobil, consola de jocs, l' ordenador o la table i la televisió quantes hores passem al dia davant els aparells tecnològics.  Deixant abanda les hores dedicades a la tecnològia per qüestions laborals.  D' entrada es constanta que usem la tecnològia de forma adictiva, per impuls, com a acte reflex sense pensar per que l' anem a fer servir.  Una bona tècnica per millorar-ne l' ús es pensar abans d' usar-los per que anem a fer-los servir i que anem a fer o veure.  Sovint també ens trobem a la tele com a imposició a moltes llars, ja és oberta com a veu en off, sense preguntar als demés membres de la familia si la volen tenir encesa i en cas de que si que mirar.  Fins i tot avegades usem dos artefactes a la vegada. I no cal dir els jocs l adicció que creen.  Un altre aspecte seria parlar de que mirem i que ens aporta per què els tel...

 Hi ha molta gent que s' enfada molt per coses sense sentit. Tenen com petits o avegades grans atacs d' ira. O enfados per coses que no generen cap problema o perjudici per ells.  És com si es volguessin enfadar contra algú. Treuen una ràbia i una ira continguda al seu interior.  No sé si aquesta ràbia o ira és fruit d' altres frustracions que arrosseguen de la seva vida.  Buscant una excusa i una víctima per acusar-los de qualsevol absurditat i descarregar tota la seva ira contra ells.  Així doncs sembla que busquin enfadar-se i necessiten enfadar-se per treure el malestar o la ira acumulada.  Una situació on es generen moltes situacions d' aquesta  mena és en la conducció on molta gent s' enfada per tonteries o la mínima cosa que un altre conductor fa d' una forma desproporcionada. 

 Parlem d' una societat hedonista que vol gaudir.  I un dels motius per gaudir és del benestar i dels èxits i virtuts dels demés. Recordo quan era jove que jugant a futbol al barri sempre jugava un senyor que animava i felicitava a qualsevol jugador per fer una bona jugada fos del seu equip o fos de l' equip rival. No puc amagar la simpatia i el carinyo que generava aquest senyor en general a tothom. Feia sentir bé a tothom i tothom li tornava carinyo quan l ' oportunitat ho permetia.  En general un veu a la gent molt aïllada d' ella mateixa, i els èxits dels demés és una bona font de gaudi. Si només guadim de quan alguna cosa ens beneficii directament a nosaltres perdem moltes oportunitats de gaudir i d' estimar als demés. En general gaudim poc dels èxits  i les virtuts dels demés, sentim molt sovint competència, enveja, i animadversió els èxits que no ens beneficien directament.  Aquesta forma de sentir, ens limita i ens crea ansietats i frustracions gratuites...

 Un clàssic diria a la vida i experiència de qualsevol persona, és fer-nos propostes mentalment del que farem i deixarem de fer.  En canvi a la pràctica molt sovint no els complim. Per què tornem a fer allò que no volem tornar a fer i no fem allò que voldríem fer. Trepitgem la mateixa pedra moltes vegades, pot ser canviar és molt més difícil del que ens pensem.  Possiblement és díficil canviar per què tenim unes causes enèrgies internes i externes profundes molt poderoses, i per què hi ha moltes més variables del per què fem tal cosa o la deixem de fer.  Volem deixar de fumar i a lo millor fumar ens serveix per distensionar uns altres problemes. Si deixem de fumar no podem desestressar-nos i pot ser caiem en una situació personal pitjor.  Per tant abans de modificar un habit o adicció que considerem perjudicial hem de mirar d' entendre que ens aporta i de que ens serveix personalment aquella adicció. Quina mancança personal volem compensar amb determinada actuac...

 Una cosa és que ens estimin de petits, que ens desitgin de petits i un altre aspecte és que ens transmetin carinyo de petits i que el podem percebre i sentir-nos estimats de petitets.  Rebre carinyo i sentir-se estimat de petitets és una part fonamental per la formació de la persona. Viure situacions i experiències de confort benestar, alegria  i confiança i d' aprenentatge en els entorn quotidians i familiars ajuda molt en la formació de la personalitat de les persones.  Rebem amor i carinyo quan som petitets? Que no vol dir està mimats i consentits. Molts pares intenten suplir la falta d' amor i carinyu que no donen els fills a base de regals o permetre' ls tenir i fer i de tot.  Realment els pares i mares senten de cor i amb llibertat amor pels seus fills o els senten com una càrrega i obligació i pressió social per complir amb el deure de cuidar-los? Hi ha pares que qualsevol excusa és bona per no està amb els fills, altres pares que estàn amb els fills per...

  El llenguatge no es defineix per ser matemàtic, ni exacte i és obert a possibles interpretacions i ademés crea emocions no basades en la realitat i la raó si no en l' emoció. A més a més el llenguatge i el seu significat i la seva entonació fa variar el significat en el moment i en el context.  Com que es generen interpretacions no literals si no obertes que cada pot triar la que vulgui o la que li surti permet manipular de forma deliverada.  Jo uso un terme per definir una realitat d' intensitat 5. La paraula defineix la intensitat de 5 a 10, per tant en general la gent entendrà de mitjana que jo opino 7 i no 5 i d' alguna manera podré demostrar que si la realitat és 5 jo no he mentit per que també estic dient 5. Però en realitat estic dient 7 pensant que és 5 per tant menteixo. 

  Hi ha gent que creu sincerament en una moral molt recte i exigent i ho fa racionalment i ho fa de cor.  En canvi veus altre gent que adopta postures moralistes extremes que rossen el rídicul i el cursilirisme quasi infantil de normes i conductes morals exagerades i plenes d' aparença social i les usen per poder criticar qualsevol conducta aliena. 

 Qui és Paul Preston? És un historiador Anglès de la història d' Espanya que ha públicat nombroses llibres dels protagonistes de la història d' Espanya del xx. Preston fa una història amena amb un llenguatge popular que fàcilment arriva als lectors.  Entra en la vida privada de molts personatges, claus en la història més propera del pais. I també d' una mirada general dels esdeveniments històrics.  Conèixer la història ens permet entendre millor les coses que passen actualment. Sens dubta Preston és molt criticat per la seva versió de la història, però ell aporta moltes dades i un coneixement profund de la realitat de la guerra civil espanyola.  Ara ha tret una nou llibre,  Arquitectos del terror: Franco y los artífices del odio.

  Fa poc es va celebrar al cccb el 10 è aniversari de la sèrie d' humor  Pop Ràpid emesa a TV3. La sèrie es va emetre el 2011 i narra la vida social d' un grup de joves  que voltegen els  30 anys. Les històries es localitzen en un bar d' aires posmoderns anomenats l' Estraperlo on es realitzen concerts i tota mena d' actes culturals que busquen sempre estar a la última.  Pop ràpid és la versió a la catalana de la famosa sitcom anglesa  "els joves" . Excèntricitats, fantàsies de fama, problemes personals, competències, succeixen a la sèrie sempre amb clau d' humor.  Els personatges reflecteixen la maduresa que  mai  no arriva i la realització personal que mai no troben.  Personatges i situacions portades a l' extrem però que no deixen de reflectir una mica la realitat ens passen a tots, les nostres debilitats personals i males jugades que ens fem i ens fan en el que se suposa que són el nostre cercle d' amistats. La sèrie té molts gags, a...

 El llenguatge és una eina humana, construida pels humans. És una eina bàsica útil i fonamental per poder ser persona, però també és útil per fer coses que ens perjudiquen.  Com tota eina humana és pot utilitzar per fer el bé i es pot utilitzar per fer el mal.  L' ús del llenguatge fonamental serveix per entendre' ns a nosaltres mateixos i per entendre els demés.  Així doncs els mal ús del llenguatge seria per autoenganyar-nos i per enganyar als demés. Per tant el llenguatge com a eina busca diferentes funcions, especificitat i agilitat i en aquesta dicotòmia moltes vegades te les seves dificultats per poder funcionar correctament. La multiplicitat de la realitat i de les emocions fa que moltes vegades el llenguatge sens quedi curt per definir moltes realitats de forma àgil i pràctica i de forma específica i concreta.  Així doncs el llenguatge passa a ser també una bona eina per crear confusió i enganyar a l' altre o enganyar-se a un mateix. Les tècniques d' eng...

  Si fem cas a les estadístiques oficials la societat segueix creient en l' existència de Déu en general.  Ara bé a la realitat social diria que predomina un ateísme socialment.  Creure en Déu més haviat queda d' antiquat i de doctrinari.  Hem passat d' una societat majoritàreament catòlica i creient a una societat entre atèu i altres creènces amb una o dues generacions.  Entre la part que si creu que existeix Déu o l' esperit el  queda  molt bé creure en tota mena d' espiritualitats mentre no sigui la Catòlica, és a dir hi ha una espècie d' anticatolicisme espiritual, déu catòlic no, espiritualitat si.  Estic intentant fer una descripció de la realitat socialment que veig més enllà de judicis de quina sigui la meva opinió o creença personal. 

  La sensació general és que la matèria, l' espai, el temps són realitats indiscutibles per què la percepció humana així ens ho transmet.  Percebem la matèria, percebem l' espai, per això no dubtem a dir que són universals i científicament reals.  La ciència és aquell coneixement més real per que es basa en les lleis universals de les realitats comprovables i experimentables.  Ara bé quan analitzem amb profunditat qualsevol realitat científica d' una forma exaustiva ens donem que la majoria de lleis sempre fallen per algún lloc és a dir que allò que entenem per científic és quasi ciència.  La matèria és matèria en canvi quan l' estudiem en profunditat sembla més haviat que la matèria no és realment matèria i que la matèria com a tal no existeixi i sigui més haviat una percepció humana.  I que són les percepcions humanes? La consciència humanes? Sabem que són i es poden demostrar científicament? Doncs tampoc.  Evidentment lo escrit no canvia massa la re...

 Sembla una mica brusc parlar així de Déu.  Per molta gent avui en dia és un debat superat, la visió clàssica del deu del passat ha estat superada. Parlem de déu sense tenir massa clar quina és la definició de Déu, o de quin Déu estem parlant.  Ara es diuen coses semblants a que tots som Déu. A que Déu és una energia.  Deixant una mica el context i panorama social qué molt variat. Jo intentaré aclarar la meva idea del que vol dir Déu. Déu per mi seria si existeix, un poder que supera les lleis de la física, un ens etern i totpoderós. Un ens que ens ha creat. Un ens que ens permet viure. És ben difícil definir Déu. 

 Avui en dia i suposo que ha passat sempre hi ha molts temes i veritats oficials que no es poden qüestionar si les qüestiones pots tenir problemes des de personals, des d' exclusió social, fins a problemes legals, econòmics, etc. etc. O fins i tot et faran acusacions i difamacions de que ets lo pitjor.  Si certs qüestionaments generan un rebuig social o de certes persones tan agressiu, l' agressivitat pot ser verbal, fins i tot amb mirades, o amb actituts dissimulades d' acós i de rebuig.  Per tant creem veritats inqüestionables que moltes vegades generen conseqüències negatives per molta gent, però qui gosi qüestionar-les ja és violentment tractat.  I no posaré exemples, per no entrar en polèmiques, però temes n' hi ha molts.  Moltes vegades la criminalització és sectorial o d' uns determinats col.lectius, però penso que no és una bona manera de relacionar-nos i implica que pot ser aquestes veritats que no es volen qüestionar pot ser amaguen coses dolentes i in...