Passa al contingut principal

Gaudir dels èxits dels demés.

 Parlem d' una societat hedonista que vol gaudir.  I un dels motius per gaudir és del benestar i dels èxits i virtuts dels demés.

Recordo quan era jove que jugant a futbol al barri sempre jugava un senyor que animava i felicitava a qualsevol jugador per fer una bona jugada fos del seu equip o fos de l' equip rival. No puc amagar la simpatia i el carinyo que generava aquest senyor en general a tothom. Feia sentir bé a tothom i tothom li tornava carinyo quan l ' oportunitat ho permetia. 

En general un veu a la gent molt aïllada d' ella mateixa, i els èxits dels demés és una bona font de gaudi. Si només guadim de quan alguna cosa ens beneficii directament a nosaltres perdem moltes oportunitats de gaudir i d' estimar als demés.

En general gaudim poc dels èxits  i les virtuts dels demés, sentim molt sovint competència, enveja, i animadversió els èxits que no ens beneficien directament. 

Aquesta forma de sentir, ens limita i ens crea ansietats i frustracions gratuites i ens fa perdre l' oportunitat d' estar alegres i gaudir de les coses bones i boniques que fan els demés.

Perdem l' oportunitat d' apendre d' allò que fan bé els altres. 

Ens aïllem nosaltres mateixos i aïllem als demés de la satisfacció de compartir un èxit conjunt i de sentir-se estimat i valorat. Sovint fem just al contrari. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...