Passa al contingut principal

L' adicció a la tecnologia.

 Tots els camins ens porten a la tecnològia. Si sumem totes les hores diàries que estem consumint tecnologia per oci, entre el mobil, consola de jocs, l' ordenador o la table i la televisió quantes hores passem al dia davant els aparells tecnològics.  Deixant abanda les hores dedicades a la tecnològia per qüestions laborals. 

D' entrada es constanta que usem la tecnològia de forma adictiva, per impuls, com a acte reflex sense pensar per que l' anem a fer servir. 

Una bona tècnica per millorar-ne l' ús es pensar abans d' usar-los per que anem a fer-los servir i que anem a fer o veure. 

Sovint també ens trobem a la tele com a imposició a moltes llars, ja és oberta com a veu en off, sense preguntar als demés membres de la familia si la volen tenir encesa i en cas de que si que mirar. 

Fins i tot avegades usem dos artefactes a la vegada. I no cal dir els jocs l adicció que creen. 

Un altre aspecte seria parlar de que mirem i que ens aporta per què els telenotícies semblen l' hora de la tragèdia i fan semblar que en el mon no passin també coses bones. És bo pel nostre ànim una dosi tan gran de por i males notícies? 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...