Passa al contingut principal

Pop Ràpid.

 



Fa poc es va celebrar al cccb el 10 è aniversari de la sèrie d' humor  Pop Ràpid emesa a TV3.
La sèrie es va emetre el 2011 i narra la vida social d' un grup de joves  que voltegen els 30 anys. Les històries es localitzen en un bar d' aires posmoderns anomenats l' Estraperlo on es realitzen concerts i tota mena d' actes culturals que busquen sempre estar a la última. 
Pop ràpid és la versió a la catalana de la famosa sitcom anglesa  "els joves" .
Excèntricitats, fantàsies de fama, problemes personals, competències, succeixen a la sèrie sempre amb clau d' humor.  Els personatges reflecteixen la maduresa que  mai  no arriva i la realització personal que mai no troben. 
Personatges i situacions portades a l' extrem però que no deixen de reflectir una mica la realitat ens passen a tots, les nostres debilitats personals i males jugades que ens fem i ens fan en el que se suposa que són el nostre cercle d' amistats. La sèrie té molts gags, alguns poc graciosos, altres divertits i diria que alguns destornillants.
Pop rapid consta de dues temporades amb 25 capítols, es pot veure en streaming per la web de tv3 de forma gratuïta i fàcil. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...