Passa al contingut principal

Transmetre carinyo a la infància.

 Una cosa és que ens estimin de petits, que ens desitgin de petits i un altre aspecte és que ens transmetin carinyo de petits i que el podem percebre i sentir-nos estimats de petitets. 

Rebre carinyo i sentir-se estimat de petitets és una part fonamental per la formació de la persona. Viure situacions i experiències de confort benestar, alegria  i confiança i d' aprenentatge en els entorn quotidians i familiars ajuda molt en la formació de la personalitat de les persones. 

Rebem amor i carinyo quan som petitets? Que no vol dir està mimats i consentits. Molts pares intenten suplir la falta d' amor i carinyu que no donen els fills a base de regals o permetre' ls tenir i fer i de tot. 

Realment els pares i mares senten de cor i amb llibertat amor pels seus fills o els senten com una càrrega i obligació i pressió social per complir amb el deure de cuidar-los?

Hi ha pares que qualsevol excusa és bona per no està amb els fills, altres pares que estàn amb els fills per els carreguen totes les seves frustracions personals i viuen amb una mal humor constant i esbroncades constants. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...