Passa al contingut principal

Veritats inqüestionables.

 Avui en dia i suposo que ha passat sempre hi ha molts temes i veritats oficials que no es poden qüestionar si les qüestiones pots tenir problemes des de personals, des d' exclusió social, fins a problemes legals, econòmics, etc. etc. O fins i tot et faran acusacions i difamacions de que ets lo pitjor. 

Si certs qüestionaments generan un rebuig social o de certes persones tan agressiu, l' agressivitat pot ser verbal, fins i tot amb mirades, o amb actituts dissimulades d' acós i de rebuig. 

Per tant creem veritats inqüestionables que moltes vegades generen conseqüències negatives per molta gent, però qui gosi qüestionar-les ja és violentment tractat. 

I no posaré exemples, per no entrar en polèmiques, però temes n' hi ha molts. 

Moltes vegades la criminalització és sectorial o d' uns determinats col.lectius, però penso que no és una bona manera de relacionar-nos i implica que pot ser aquestes veritats que no es volen qüestionar pot ser amaguen coses dolentes i injustes. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...