Quicrecquesere

Quan anem pel carrer, sabem que ens creuarem amb altres persones.  No sabem amb qui, però sabem que ens creuarem amb d' altres.  La forma de vestir comportar-nos, moure'ns mirar-nos és una forma de comunicació amb els demés.  Que els volem dir? Els volem dir algo? Una altre postura és la gent que va pel carrer i li important tres pepinos el que pensin d' ell.  Una altre intenció és la gent que intenta transmetre un apreci als demés.  Actituts n' hi ha moltes i de moltes menes. Hi ha un altre grup de gent que vol aparentar que són els millors o que són supers i estan pendents continuament de la mirada que fan els altres. 

UNA HISTORIA REAL. Con 42 años y pesando 102 kg tuve un aviso(ataque  cardíaco )me asuste mucho y fui al especialista de Cardiología, el doctor Pujadas. Primera visita: Explique al  Dr.  los síntomas que había tenido y me preguntó que tipo de vida hacía , trabajo /alimentación/y ejercicio . El  objetivo era en el primer  mes,  era adelgazar por encima de los  4 kg . Segunda visita: El  Dr. Pujadas  me peso y había adelgazado un poco más de  1 kg , se puso muy serio, le dije que comía mucho menos y que no lo entendía. El  Dr.  me hizo una reflexión, en  los  campos de concentración de los alemanes en la segunda guerra mundial no había ningún gordo, todos estaban esqueléticos y es porque casi no comían. Me dijo que si no cumplía con el objetivo acordado que no volviera. Al cabo de unos meses  bajé  a un peso de 85 kg. Con  perseverancia,  voluntad y un poco de ayuda de la familia se puede conseguir. ...

 La conversació, la tertulia, el debat entre persones massa sovint no es basa en compartir coneixements i punts de vista, sino en gent segura de tenir la raó intentant imposar el seu punt de vista als demés, sense ni tan sols escoltar-se entre ells.  Poques persones entren realment en una conversar o debat amb una mentalitat oberta i amb la possiblitat de que la seva prespectiva o allò que defensen canvii si veuen que no tenen raó. Molta gent no escolta espera el seu torn per parlar i intentar convencer als altres de que te raó.  En canvi la conversa i la tertúlia podria ser una altre cosa, més haviat una busqueda col.lectiva per trobar solucions als problemes i per apendre coses noves dels altres i també apendre d' un mateix ja que en la conversa un mateix es pot sorpendre i crear noves idees i aportacions. 

  En la actualidad, muchas  conversaciones  entre personas no se basan en la  empatía  y en compartir conocimiento y puntos de vista, sino que consisten en gente segura de que  tiene razón  intentando  imponer  su punto de vista a los demás, sin siquiera  escucharse  entre ellos. Me he dado cuenta de que pocas personas realmente entran en una conversación de debate con la  mentalidad abierta  y con la opción de que su perspectiva o aquello que defienden  cambie  y se den cuenta de que no tienen razón. Escuché una frase que decía: “La gente no escucha, solo espera su  turno  para hablar”. Mucha gente es de mente  cerrada  y no intenta entender el punto de vista de los demás, simplemente espera a su turno para hablar y  convencer  a los otros de que tiene la razón.

 Que és l ' agressivitat? Es pot mirar de moltes maneres, però podria definir-se com actituds que creen malestar als altres per la seva intensitat i per que van enfocades a coses podrueixen dolor o molèstia.  L' agressivitat s' expressa en forma de violència física, verbal, emocional, econòmica. Hi ha moltes formes de mirar de crear malestar els demés utilitzant els petits o grans poder que tenim enfront l' altre.  Per tant l' agressivitat està relacionat en crear malestar o dolor a un mateix o els altres.  Hi ha molta agressivitat a la societat, a les persones? La gent actúa amb molta agressivitat?  I d' on surt tanta agressivitat? Pot ser que l' agressivitat sigui una forma d' equilibrar els nostre malestar interior? 

 Soy Liseth vecina del barrio de la Sagrera, tengo una tienda de helados y chuches Frulys se encuentra en la Calle Industria nº 150 cerca de la avenida Gaudí. Llevamos 6 años en la tienda. Soy Colombiana, casada y sin hijos, llevo muchos años ya en Barcelona. ¿Que le parece el barrio de la Sagrada Familia? Muy tranquilo y comercial. ¿Que vende su comercio? Qué clientela tiene? Vendemos chuches y helados. Vienen muchos niños y compran de todo, también les encanta el cochecito y el oso que tenemos fuera la tienda. Los yayos también vienen mucho a comprar caramelos sin azúcar de marcas de toda la vida, como los caramelos Caserio, los de piñones se venden mucho. También vendemos en verano helados artesanos de sabores tropicales. ¿Que le gusta hacer en el tiempo libre? Me gusta mucho patinar en ruedas por la ciudad. Me gusta la serie Friends. Me gusta mucho la comida Peruana. Hay un restaurante del barrio que se llama Azul de comida típica catalana muy bueno, hacen muy buena paella y ca...

Sobre  l'orgull. Parlar directament de  l'orgull  com a tema no es fa massa sovint. Als diccionaris  digital  defineix molt breument el terme orgull i amb dues definicions ben  contradictòries . La primera  definició : excés d'estima de si mateix, dels  mateixos  mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable. La segona definició: Sentiment legítim d'estima de si mateix, d'elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull. Podem dir que  l'orgull  forma part dels aspectes de la personalitat humana molt difícils de valorar i  objectivar   tant  a nosaltres mateixos com als altres. El llenguatge i les paraules tampoc ens ajuden molt a esclarir amb quin sentit usem a aquest terme i com hem de valorar aquest terme.  Potser  per això  neixen  paraules de la mateixa  família  més esclaridores com autoes...

Un dels esports nacionals d' aquest pais sembla que sigui anar a fotre, anar a fer mal. Ho veiem en la política i en molts altres àmbits. El fi justifica els mitjans, sembla que els humans actuem així be sovint. Si volem una cosa i pel camí ens carreguem algú inocent no passa res. Inclús millor. La pregunta que ens fem és si en el mon global es funciona amb mala llet i sense moral  en el món petit i reduit que cada ho vivim tambés funciona així o es pot confiar amb la gent que ens envolta?  En les converses entre amics moltes vegades aparèixen comentaris aparantment irrellevants o de poca importància, però que amaguen insinuacions o afirmacions d' altres coses que no són tan inoqües i que  poden ser acusacions i en alguns casos acusacions greus.  També pot passar avegades comentaris que semblen criticons o negatius però que busquen de forma indirecta recolzar l' altre, aparentment semblen negatius. Es diu avegades l' expressió és el que compte, i com podem saber l' ...

  En la convivència social amb els demés o bé un mateix tenim una forma d' exposar-nos als demés i de comunicar-nos als demés amb paraules però també de moltes altres maneres.  I una de les coses que avegades volem comunicar és que nosaltres som lo más o som molt importants.  Més concretament es barreja amb un sentiment de jo sóc més important que tu.  Pot ser són dues variants, una sens dubta més agradable pels demés que l' altre.  El vehicle o el cotxe que usem, la forma de conduir. La roba que portem, la forma de caminar i mirar als demés.  Moltes coses de les que fem volem transmetre que nosaltres som molt als demés.  També es pot transmetre importància o elegància sense voler ho fer, o sense tenir la necessitat de fer-ho.  O bé transmetre elegància i importància donant valor a tothom no només un mateix.  Avegades veus gent pel carrer amb el mobil que sembla que l' ùnic que estigui fent és pressumir de no se que.  O tota la vida molt...

 Els éssers humans en teoria som lliures de pensar el que vulguem. Ara bé si ens bomberdegen i ens pressionen continuament per a que opinem i pensem certes coses pot ser ja estem perdent una part d' aquesta llibertat.  La realitat, o les realitats de la vida poden ser interpretades de moltes maneres diferents.  Ara bé les coses i en teoria la realitat diria que hi ha certes certituts. Altre cosa és que siguem capaços de veure-les o les veiem i no les reconeixem.  Per tant de l' opinió que tenim pot expressar certituts veritats o pot està equivocada i expressar falsedats.  Ara bé a les nostres opinions els podem donar diferents graus de certitud i seguretat i intensitat.  Les persones tenim la capacitat de modular el nostre grau d' afirmació i seguretat en la veracitat de les nostres afirmacions.  Ara bé des la seguretat de les nostres opinions podem usar aquesta seguretat per aconseguir tota mena d' objectius injustos i adopta postures molt intransigen...

  Hi ha conductes i comportaments els podem considerar socialment i personalment passables tot i no considerar-se massa nobles tampoc són considerats com formes de fer molt dolentes.  Ara bé la constant repetició de certes actituts en favors d' uns i en contra a uns altres, que sempre o gaire bé sempre coincideix amb els mateixos poden crear injústicies i conflictes molt greus.  Després seràn els propis conflictes els que crearan problemes.  Provablement la satisfacció final de certes persones és crear i gaudir amb els problemes creats. 

  Fa anys unes enquestes fetes per una universat a una quantitat inmensa d' enquestats, estem parlant pot ser d' un milió de persones. L ' enquestes estava feta als estats units i preguntaven a la gent com es valorava en funció dels altres comparativament, en aspectes tan personals com professionals.  Els resultats eren pot ser no sorprenents pero no podien encaixar amb la realitat doncs la gran inmensa majoria de gent es considerava molt més amable que el resta i amb moltes més qualitats personals que el resta. No tothom pot estar entre els més simpàtics d' ons bé segons l ' estudi així es considerava la gent.  De l ' enquesta o d' servar el comportament humà es constata que molta gent ens sumem o ens inventem molts més mèrits dels que ens pertoquen.  Per tant si jo em sumo molts més mèrits dels que em pertoquen tan a nivell professional, com personal vol dir que els hi resto a algú altre.  Per tant molt sovint ens sumem més del que ens toca a nosaltres i r...

  Una forma de funcionar de moltes persones en relacions concretes, i fins i tot  una forma de funcionar de molts col.lectius, és la cultura del retret constant.  Queixar-se, retreure coses és una actitut saludable sempre i quan les queixes es basen en la voluntat d' una millora social i col.lectiva justa.  La reiteració constant d' una queixa encara que sigui justa pot ser una forma de matxucar i enfonsar l ' altre i convertir-se en un acte d' agressió i injusticia.  La cultura d' agafar una cosa concreta que tens raó i no voler mirar el conjunt de coses d' una relació personal, laboral o d' un col.lectiu, pot acabar fent que la queixa es converteixi en una acte d' agressió. Una altre aspecta és aquella que es queixa per tot, està tot el dia de mal humor i tot el dia queixant-se. Per motius nímis. Si fas es queixen per què ès A però segurament si fessis B es queixerien per ser B. Per que ho fan i actuen així? Provablement ho fan per molts motius.  Molte...

  Una de les característiques humanes al meu entendre més generalitzable a tot ésser humà, en el present i en el passat és la dificultat que tenim les persones per acceptar i reconèixer allò que no ens agrada i no fem bé.  Si hem comès alguna actitut poc digna no la reconèixem, i si algú ens la posa sobre la taula ens enfadem com una mona.  L' extrem de la nostra realitat social però que ha passat al llarg de tota la história és que ja no soportem les crítiques.  Hi ha moltíssima gent que ja d' entrada ja no soporta cap crítica sigui certa o no sigui certa no soportem una opinió dels altres que ens posi en entredit com actuem.  L' educació precisament hauria d' ensenyar a les persones a reconèixer i acceptar error quan ens equivoquem amb naturalitat i sense dramatismes.  Ara bé vivim en una societat on els mestres en general tampoc tenen aquesta capacitat. Les persones de la societat en general tampoc tenen aquesta capacitat.  Per tant si la societat i...

  El llenguatge i la realitat moltes vegades ens confonem termes i aspectes.  Sentir-se culpable, i tenir la culpa d' alguna cosa no és ben bé el mateix.  El sentiment de culpa és un sentiment intern una sensació interna. Pot ser cal veure si aquest sentiment de culpa de que és fruit, si és fruit d' autoconsideració pels propis mals actes o si és fruit d' acusacions externes. En ambdues situacions cal mirar el grau de veracitat o falsedat.  A part del sentiment existeix la culpa com a causant de que una cosa o vàries coses sortint malament.  Un empresa, un matrimoni, una amistat, un projecte polític poden sortir malament i llavors cal buscar les causes i els causants.  Aquí aparentment ja no parlem tant de sentiments si no de causants.  En general la tendència humana és acusar els demés a aquells amb qui no ens identifiquem i exculpar-nos a nosaltres i exculpar aquells amb qui ens identifiquem. Per tant sovint ens acusem i ens desresponsablitzem de les...

Darrera els nostres actes i el que díem en general hi ha intencions personals. Es pot dir que vegades la gent actua i diu per inèrcia sense intencionalitat, per que si, però en general tot el que fem i díem darrera té intencions.  Moltes vegades les intencions no són trascendents, ni intenses, responem per cortesia i actuem perquè és la nostre feina.  Ara bé les intencions que hi ha darrera el que fem són intangibles i indemostrables científicament.  Però existir existèixen. La gran dificultat és que és molt díficil saber del cert les intencions dels altres.  Avegades és molt díficils saber les pròpies intencions ser conscients de les pròpies intencions.  La intenció no sempre es correspon amb els resultats de les accions, ni en l' aparença de l' acció. Dins les intencions humanes tenim les bones intencions cap als altres, les intensions amb interès propi amb respecte o no cap els altres i les males intencions que genereran actes que actuen amb malícia dissimula...

  Hi ha molta gent que si convius amb ells no paren de crear tensió i malestar al seu entorn.  D' alguna forma absorveixen la vida dels altres, per què amb la seva no estan satisfets.  Provablement tenen tensions personals i frustracions personals no reconagudes, ni resoltes.  Com creen tensió? Volen crear tensió? És a dir ho fan expressament? D' alguna forma si que ho fan expressament, per que el mecanisme intern és d' anar a fastiguejar i fastiguejar els demés. Ara bé en general no reconeixen la seva ràbia i frustració i ganes de venjar-se. Per tant d' alguna forma també ho fan de forma inconscient o dominats per la ràbia que no saben d' n prové i no poden controlar.  Com ho fan per crear tensió? Doncs hi ha moltes estrategemes diferents, utilitzen la realitat per carregar i tensionar als demés.  En general la tècnica és a base de crear confusió en certs aspectes de queixar-se i de recriminació constant cap a l' altre.  Buscant i creant situacions qu...

  Que és el respecte? Una energia? Una actitut? Uns principis ètics?  Un sentiment?  Segons els diccionaris el respecte és un sentiment de que una persona te valor i té vàlua.  La definició ja és força divagadora i eterea.  Una cosa jo diria tan important tan fonamental i que sigui tan díficil de definir, d ' entendre.  La definició que diu el respecter és sentir que l' altre i un mateix tenim un valor positiu. Per tant el respecte és algo més haviat sentimental, emocional, espiritual. Qué té poc a veure amb la part intel.lectual o material del ésser humà. Sorgeixen vàries preguntes és important el respecte en la formació de la persona?  S' ensenya a respectar? Es pot ensenyar a respectar?

   Els sindicats públics continuament están amenaçant als polítics amb vagues i queixes si no s' accepten les mesures i les actuacions que ells demanen.  És lícit i étic usar el perjudici d' uns tercers en aquest cas dels usuaris del sector públic.  Tenen més força els sindicats públics que els governs elegits democràticament.  Si no estem sota el xantatge constant del sindicats públics i les vagues públiques i la mala qualitat del treball públic on estem?  Si aixó no és una dictadura ja em diran que és? Si això no és un xantatge i una extorsió dels sindicats públics ja em diran que és?  Aquells treballadors que en millor condicions laborals i protecció legal tenen, aquells que més privilegis tenen, aquells que moltes vegades rendeixen de forma més precària continuament extorsionen al resta de la societat que volen més, amb la cobertura legal de l' estat de dret. 

 Es parla del concepte de salut mental. Un concepte que és una mica sinònim al de benestar interior, armonia personal, pau interior etc...  Si la salut mental o el benestar interior d' un model de societat que aparentment ha aconseguit força benestar material i assistèncial és tan gran, alguna peça social ens falla per què hi hagi tans problemes d' ansietats, de depressions i transtorns de la personalitat.  Tenim certs indicadors de la baixa salut mental social existent. Evidentment les causes de cada persona i l' estat de la seva salut són diferents però també hi ha moltes causes comunes.  En general les persones i els nens no reben una educació que ens ajudi a entendre' ns a nosaltres mateixos i a fer front els transtorns mentals o psicològics que molta gent pateix.  Tots patim un certs llindars, nervis i ansietats que possiblement amb una educació emocional i d' autoconeixment teòrico i pràctica de qualitat no patiríem amb tanta intensitat. 

  Hi ha un debat clàssic si l' èsser humà és bo o dolent. És egoísta o és generòs.  Si l' èsser humà és bo o dolent per naturalesa. Hi ha qui diu que l' home és un llop per l' home. Altres que diuen que la majoria de gent és bona i generosa.  Jo diria que per posar un esquema pràctic i útil a aquest  debat hauríem de mirar l' èsser humà com un èsser amb dues cares constants de fer el be i tenir les baixes passions continuament.  Tots tenim dues cares una de bona i una de dolenta. Alguns en diran d' aquesta forma de pensar dualisme i per tant que no és correcte.  En general hi ha un refús natural de les persones a reconèixer les pròpies maldats. No hi ha als demés si no cap a un mateix. Per que si no ens veuríem obligats demanar perdò, a perdre aventatges, a retornar diners i favors. I  a reconèixer els mèrits dels altres i els torments que els altres han sofert per culpa nostre i ens podria generar costos de reparació i d' orgull.  El món intern é...

  Una forma de manipular la realitat és explicar només una versió i una part de la realitat.  Passa sovint que la gent explica una part de les coses passen en determinada situació o conflicte.  I justament no explica totes aquelles coses que no li interessen explicar per que posarien en dubte els interessos o el relat que defensa.  Passa en molts de conflictes que cada part només explica una part dels fets i vol fer creure que l' altre versió o altre part dels fets no existeix.  Per tant ells tenen la raó i per tan poden acusar de forma contundent a l' altre part.  Com que la majoria de conflictes tenen tants i tantes variables al llarg del temps, és molt possible que una persona hàbil pugui arrivar a la conclusió que vulgui de qualsevol realitat encara que sigui falsa.  Per tant la gent que té molta habilitat explicant fets i que demostra poca honestedat i poca bona fe, ens hauríem de prevenir de les opinions i postures.  A més intel.ligència més...

  De quin barri ets? Visc al Poblesec. Treballo al kiosk del que carrer provença amb rogent al barri del clot on hi porto 40 anys sóc dels antics al barri. Soc casat amb dos fills.  Treballo de dilluns a diumenge 7 hores al dia i no tinc massa temps per aficions.  Però m agraden les pel.lícules de d' accio com fast and furios i les pel.lícules de ciència ficció com Màtrix.  Abans hi havia més ambient de barri, el começ de sempre poc a poc va tancant. La gent jove no compra massa als comerços de sempre, pot ser no tenen massa poder adquisitiu.  Recomano per passejar el carrer Rogent és un carrer peatonal i amb mola animació.  De comerços m' agrada anar a la bodega Grau al carrer xifrer, a comprar vi i cava a granel.  En el Quiosc el que segueix tenint més èxit son les revistes de la premsa rosa i cotilleos. 

  L' existència de Déu és un dels debats clàssics al llarg dels últims segles o milenis.  Se' ns dubte la concepció de les creencies és clau per cada persona i la seva vida interior i exterior.  Creure en un més enllà esta vinculat a l' existència de Déu, tot i que molta gent  creu en el més enllà sense creure en Déu.  Creure en Déu obre la porta a poder-lo i viceversa. Negar-ne l' existència en tanca la possiblitat i dificulta poder-lo veure si existeix.  Des de la lògica racional més simple hi ha argument a favor i arguments clarament en contra per acceptar o negar l' existència de Déu.  Per molta gent no hi ha debat, per què la ciència demostra que és ridícul creure en Déu, rídicul irracional, infantil i anticièntific creure en Déu i insinuar la possiblitat de que existeixi, per tant per molta gent i diria que la major part de la societat no hi ha debat. Déu no existeix i està més que suficientment demostrat. 

 Fa uns dies estava sentat en una cafeteria i a la taula del costat hi havia un grup de noies d' uns trenta anys xerrant i una va comentar com es que no havia vingut el Jorge. Imagino que era la parella d' una de les noies.  La noia va explicar que el tal Jorge no havia vingut per que li havia dit que no tenia temps de venir per que estava fregant plats. Les amigues es van quedar sorpreses i li van tornar a preguntar que per fregar plats no ha pogut venir?  I la que semblava que era la novia va respondre, escapentse li el riure sota el nas, o millor dit plorant de riure ja, que el tal Jorge pel que semblava se li havien acumulat molts plats pot ser els de tota la setmana i per això requeria de força temps.  Pel que sembla pel tal Jorge fregar plats era una activitat que requeria dedicació i temps, tan com quedar a fer un cafe, o anar a fer una partida de padel.  Possiblement si el tal Jorge anés rentant els plats al moment li seria molt més fàcil i menys feixuc ...

  Corre el refrany que parlant la gent s' enten. I diria que aquest refrany per desgràcia és ben fals. Parlant molt sovint, masses vegades la gent no s'enten. Si no hi hauria tantes baralles.  La baralla i la guerra, en la majoria d' ocasions venen precedides de parlaments i discusions.  No ens entenem tot i que parlem molt.  Pot ser el problema de fons és que hi ha molta gent que en moltes situacions el que vol bàsicament és tenir la raó, independentment de que la tingui o no.  Ens encanta tenir la raó, tenir la última paraula. Pot ser ens hauríem de preguntar per que en general o tantes vegades ens agrada tenir tan la raó.  Pot ser tenim l' autoestima molt baixa, pot ser tenim enveja, pot ser tenim rencors acumulats, pot ser tenim orgull de que jo soc molt important.  Fins i tot hi ha la dinàmica de voler tenir la raó i que l ' altre no la tingui, independentment de la veracitat del que diem.  Veiem doncs que les emocions mal gestionades distors...

  Ja ha sortit a la venda l' últim llibre de Paul Preston, Franco y los artífices del odio.  El llibre investiga la ideologia i les idees sobre les quals es va justificar la guerra civil. Qui va crear aquestes idees? Qui les va fer seves? Sens dubte un llibre interessant que ens fa descobrir els protagonistes principals de la guerra civil, com eren, que pensaven, per que ho feien.  Qui és Paul Preston? És un historiador Anglès especialitzat en la història d' Espanya del segle XX. Té una àmplia publicació de llibres i biografies.  Preston fa una història amena amb un llenguatge popular que fàcilment arriva als lectors, Preston explica moltes anècdotes i curiositats que t' ajuden a entendre els perques del que vivim al mateix temps que entreté al lector.  Entra en la vida privada de molts personatges, claus en la història més propera del pais. I ens dona les claus per entendre el passat més pròxim i present del nostre pais. 

L' exageració i enaltiment de certes persones o col.lectius, els adjectius superlatius, el pavoneo, són freqüents en la nostre societat. Uns aplaudiments apoteòsics, uns somriures i piropos generosos, unes simpaties radiants.    Hi ha gent que té favoritismes constants, per motius diferents. Poderosos que tenen aduladors. Els poderosos igual que tenen aduladors, tenen molts detractors.  Aquestes simpaties i adulacions a gent que a comés moltes injustícies o que no les mereix tant, generen situacions d' injusticia cap a tercers.  Si una persona o un col.lectiu rep sempre totes les alabances, altres persones o col.lectius queden orfes del seu reconeixement. O si es premia a gent que ha fet coses malfetes a tercers, estem d' alguna forma humiliant aquests tercers. Pot ser la voluntat real dels aduladors és humillar a tercers.  Els aplaudidors o aduladors fan punts respecte els adulats, i a més donen una imatge de ser generosos i persones justes que saben valor...

  Anar a fer mal els altres no té per que ser anar a fer molt mal. Simplemente és anar perjudicar a l' altre amb petites coses. Però el fet, la intenció que hi ha fonamental és perjudicar a l' altre.  I en general es fa de forma camuflada i dissimulada, i no reconeguda. Si es posa sobre la taula en general la reacció de la persona descoberta serà de molta ira. Com pots insinuar això?  La necessitat humana de fer mal d' on surt?  De fet es pot veure al llarg de la història en els numerosos actes que fan mal i sempre hi ha una excusa o justificació.  Si mirem l' esport competitiu, forma part de l' esport guanyar però implica derrotar a l' altre torna haver la sospita de que gaudim i disfrutem fent mal o perjudicant a l' altre.  Matxucar, criticar, perjudicar, acossar-lo ens agrada i ens motiva. Perquè? Per enveja, consol? 

 Dins de l' experiència humana podem veure al llarg de la història i de les experiències que hi ha moltes conductes destructives cap a l' altre difícils d' entendre i justificar des d'una lògica humana bondadosa. La història humana en canvi és plena d' actes destructius, começant per les guerres amb armes, fins a les guerres econòmiques i socials i de tota mena que han passat al llarg de la història.  Els motius de les guerres són molts i diversos, el diner i el poder, relacionat amb l' egoïsme i l' avaricia.  I després un altre sentiment que sovint passa desepercebut que és l ' enveja i la necessitat de ser millor que l' altre.     L' enveja és una energia no física, per tan difícil de demostrar científicament, però en canvi si que genera tota una sèrie de conductes destructives contra l' envejat o els envejats que si es poden apreciar tot i que s' intentin dissimular.  Si és una característica humana que diria que tots hem tingut alguna...

 Definició de rencor:  Sentimiento de hostilidad o gran resentimiento hacia una persona a causa de una ofensa o un daño recibidos. Sentiment d' hostilitat o gran resentiment. Per tant el rencor és un ressentiment més intens.  La definició de ressentiment:  Sentimiento persistente de disgusto o enfado hacia alguien por considerarlo causante de cierta ofensa o daño sufridos y que se manifiesta en palabras o actos hostiles . En aquesta última definició surt la paraula enfado.  Quan llegeixes les deficinions que donen els direccionaris d' internet tinc la sensació que es va donant voltes sobre el mateix assumpte sense acabara d' atrapar o definir l' assumpte en qüestió.  Per què el rencor, el ressentiment diuen es refereixen cap algú en concret.  Però com si fos fixa aquest algú en concret sempre? O es pot anar a passant a gent semblant a gent que ens recordi l' origen del primer rencor?  On neix el rencor? És un sentiment just? Lògic i humanament com...

Fent un paral.lelisme de la personalitat comparada amb el funcionament d' un ordenador.  Les persones tenim una part física que sería el nostre hardware i una part emocional i mental que seria el software.  El hardware és el cos, l' exterior és fàcil de veure, l' interior físic i els processos metábòlics  ja no és tan fàcil de veure. Per altre cantó tenim un software que usa el hardware per poder funcionar. Pensaments, i sentiments, memòria es mesclen en la formació de la nostre personalitat.   Que ens fa ser com som? Per que hi ha gent que és feliça  i d' altre no?  El nostre software personal funciona més enllà de la nostre voluntat,  si no tots seríem perfectes i feliços i faríem només coses bones.  Si un és com és no pot per molt que vulgui a curt plaç canviar-se, a l' instant canviar la personalitat i les seves vivències interiors i exteriors.  

Hi ha certs temes que generen un profund enfado. Quan toques certs temes a determinades persones veus que es van posant tenses, que es crispan molt, veus com es van posant una mica vermellosos i molts tens i enfadats i irosos.  Hi ha certs temes que generen molta ira, certes opinions que generen una tensió increïble a molta gent.  El curiós és que a cada persona li genera un enfando per coses diferents tot i que hi ha una certa varietat definida.  Temes poden ser polítics, de dretes o d' esquerres, nacionals o regionals. Temes socials, depèn del que es digui la gent s' enfada d' una forma molt intensa i forta.  En tot cas hauríem d' apendre diria a entendre les coses que diem com a opinions personals, no com a veritats absolutes tan el que diem com el que ens diuen.  Si entenem el que diuen els altres com a veritats absolutes de seguida ens sentirem ofesos si el que diuen ens fereix.  Pot ser també hauríem d' expressar el que pensem com a opinions i no com ...