Quicrecquesere

  Anar a fer mal els altres no té per que ser anar a fer molt mal. Simplemente és anar perjudicar a l' altre amb petites coses. Però el fet, la intenció que hi ha fonamental és perjudicar a l' altre.  I en general es fa de forma camuflada i dissimulada, i no reconeguda. Si es posa sobre la taula en general la reacció de la persona descoberta serà de molta ira. Com pots insinuar això?  La necessitat humana de fer mal d' on surt?  De fet es pot veure al llarg de la història en els numerosos actes que fan mal i sempre hi ha una excusa o justificació.  Si mirem l' esport competitiu, forma part de l' esport guanyar però implica derrotar a l' altre torna haver la sospita de que gaudim i disfrutem fent mal o perjudicant a l' altre.  Matxucar, criticar, perjudicar, acossar-lo ens agrada i ens motiva. Perquè? Per enveja, consol? 

 Dins de l' experiència humana podem veure al llarg de la història i de les experiències que hi ha moltes conductes destructives cap a l' altre difícils d' entendre i justificar des d'una lògica humana bondadosa. La història humana en canvi és plena d' actes destructius, começant per les guerres amb armes, fins a les guerres econòmiques i socials i de tota mena que han passat al llarg de la història.  Els motius de les guerres són molts i diversos, el diner i el poder, relacionat amb l' egoïsme i l' avaricia.  I després un altre sentiment que sovint passa desepercebut que és l ' enveja i la necessitat de ser millor que l' altre.     L' enveja és una energia no física, per tan difícil de demostrar científicament, però en canvi si que genera tota una sèrie de conductes destructives contra l' envejat o els envejats que si es poden apreciar tot i que s' intentin dissimular.  Si és una característica humana que diria que tots hem tingut alguna...

 Definició de rencor:  Sentimiento de hostilidad o gran resentimiento hacia una persona a causa de una ofensa o un daño recibidos. Sentiment d' hostilitat o gran resentiment. Per tant el rencor és un ressentiment més intens.  La definició de ressentiment:  Sentimiento persistente de disgusto o enfado hacia alguien por considerarlo causante de cierta ofensa o daño sufridos y que se manifiesta en palabras o actos hostiles . En aquesta última definició surt la paraula enfado.  Quan llegeixes les deficinions que donen els direccionaris d' internet tinc la sensació que es va donant voltes sobre el mateix assumpte sense acabara d' atrapar o definir l' assumpte en qüestió.  Per què el rencor, el ressentiment diuen es refereixen cap algú en concret.  Però com si fos fixa aquest algú en concret sempre? O es pot anar a passant a gent semblant a gent que ens recordi l' origen del primer rencor?  On neix el rencor? És un sentiment just? Lògic i humanament com...

Fent un paral.lelisme de la personalitat comparada amb el funcionament d' un ordenador.  Les persones tenim una part física que sería el nostre hardware i una part emocional i mental que seria el software.  El hardware és el cos, l' exterior és fàcil de veure, l' interior físic i els processos metábòlics  ja no és tan fàcil de veure. Per altre cantó tenim un software que usa el hardware per poder funcionar. Pensaments, i sentiments, memòria es mesclen en la formació de la nostre personalitat.   Que ens fa ser com som? Per que hi ha gent que és feliça  i d' altre no?  El nostre software personal funciona més enllà de la nostre voluntat,  si no tots seríem perfectes i feliços i faríem només coses bones.  Si un és com és no pot per molt que vulgui a curt plaç canviar-se, a l' instant canviar la personalitat i les seves vivències interiors i exteriors.  

Hi ha certs temes que generen un profund enfado. Quan toques certs temes a determinades persones veus que es van posant tenses, que es crispan molt, veus com es van posant una mica vermellosos i molts tens i enfadats i irosos.  Hi ha certs temes que generen molta ira, certes opinions que generen una tensió increïble a molta gent.  El curiós és que a cada persona li genera un enfando per coses diferents tot i que hi ha una certa varietat definida.  Temes poden ser polítics, de dretes o d' esquerres, nacionals o regionals. Temes socials, depèn del que es digui la gent s' enfada d' una forma molt intensa i forta.  En tot cas hauríem d' apendre diria a entendre les coses que diem com a opinions personals, no com a veritats absolutes tan el que diem com el que ens diuen.  Si entenem el que diuen els altres com a veritats absolutes de seguida ens sentirem ofesos si el que diuen ens fereix.  Pot ser també hauríem d' expressar el que pensem com a opinions i no com ...