Passa al contingut principal

Resentiment i rencor.

 Definició de rencor: Sentimiento de hostilidad o gran resentimiento hacia una persona a causa de una ofensa o un daño recibidos.

Sentiment d' hostilitat o gran resentiment. Per tant el rencor és un ressentiment més intens. 

La definició de ressentiment: Sentimiento persistente de disgusto o enfado hacia alguien por considerarlo causante de cierta ofensa o daño sufridos y que se manifiesta en palabras o actos hostiles.

En aquesta última definició surt la paraula enfado. 

Quan llegeixes les deficinions que donen els direccionaris d' internet tinc la sensació que es va donant voltes sobre el mateix assumpte sense acabara d' atrapar o definir l' assumpte en qüestió. 

Per què el rencor, el ressentiment diuen es refereixen cap algú en concret. 

Però com si fos fixa aquest algú en concret sempre? O es pot anar a passant a gent semblant a gent que ens recordi l' origen del primer rencor? 

On neix el rencor? És un sentiment just? Lògic i humanament comprensible i justificat? És un sentiment après? Un sentiment genètic? 

El rencor i el ressentiments són sentiments que en general no reconeixem que formen part de la nostre personalitat. 

Igual que l' odi gairebé ningú reconeix que sent odi per algú o per algun col.lectiu. En canvi si que és fàcil veure o creure que els demés odien. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...