Quicrecquesere

  Una forma de manipular la realitat és explicar només una versió i una part de la realitat.  Passa sovint que la gent explica una part de les coses passen en determinada situació o conflicte.  I justament no explica totes aquelles coses que no li interessen explicar per que posarien en dubte els interessos o el relat que defensa.  Passa en molts de conflictes que cada part només explica una part dels fets i vol fer creure que l' altre versió o altre part dels fets no existeix.  Per tant ells tenen la raó i per tan poden acusar de forma contundent a l' altre part.  Com que la majoria de conflictes tenen tants i tantes variables al llarg del temps, és molt possible que una persona hàbil pugui arrivar a la conclusió que vulgui de qualsevol realitat encara que sigui falsa.  Per tant la gent que té molta habilitat explicant fets i que demostra poca honestedat i poca bona fe, ens hauríem de prevenir de les opinions i postures.  A més intel.ligència més...

  De quin barri ets? Visc al Poblesec. Treballo al kiosk del que carrer provença amb rogent al barri del clot on hi porto 40 anys sóc dels antics al barri. Soc casat amb dos fills.  Treballo de dilluns a diumenge 7 hores al dia i no tinc massa temps per aficions.  Però m agraden les pel.lícules de d' accio com fast and furios i les pel.lícules de ciència ficció com Màtrix.  Abans hi havia més ambient de barri, el começ de sempre poc a poc va tancant. La gent jove no compra massa als comerços de sempre, pot ser no tenen massa poder adquisitiu.  Recomano per passejar el carrer Rogent és un carrer peatonal i amb mola animació.  De comerços m' agrada anar a la bodega Grau al carrer xifrer, a comprar vi i cava a granel.  En el Quiosc el que segueix tenint més èxit son les revistes de la premsa rosa i cotilleos. 

  L' existència de Déu és un dels debats clàssics al llarg dels últims segles o milenis.  Se' ns dubte la concepció de les creencies és clau per cada persona i la seva vida interior i exterior.  Creure en un més enllà esta vinculat a l' existència de Déu, tot i que molta gent  creu en el més enllà sense creure en Déu.  Creure en Déu obre la porta a poder-lo i viceversa. Negar-ne l' existència en tanca la possiblitat i dificulta poder-lo veure si existeix.  Des de la lògica racional més simple hi ha argument a favor i arguments clarament en contra per acceptar o negar l' existència de Déu.  Per molta gent no hi ha debat, per què la ciència demostra que és ridícul creure en Déu, rídicul irracional, infantil i anticièntific creure en Déu i insinuar la possiblitat de que existeixi, per tant per molta gent i diria que la major part de la societat no hi ha debat. Déu no existeix i està més que suficientment demostrat. 

 Fa uns dies estava sentat en una cafeteria i a la taula del costat hi havia un grup de noies d' uns trenta anys xerrant i una va comentar com es que no havia vingut el Jorge. Imagino que era la parella d' una de les noies.  La noia va explicar que el tal Jorge no havia vingut per que li havia dit que no tenia temps de venir per que estava fregant plats. Les amigues es van quedar sorpreses i li van tornar a preguntar que per fregar plats no ha pogut venir?  I la que semblava que era la novia va respondre, escapentse li el riure sota el nas, o millor dit plorant de riure ja, que el tal Jorge pel que semblava se li havien acumulat molts plats pot ser els de tota la setmana i per això requeria de força temps.  Pel que sembla pel tal Jorge fregar plats era una activitat que requeria dedicació i temps, tan com quedar a fer un cafe, o anar a fer una partida de padel.  Possiblement si el tal Jorge anés rentant els plats al moment li seria molt més fàcil i menys feixuc ...

  Corre el refrany que parlant la gent s' enten. I diria que aquest refrany per desgràcia és ben fals. Parlant molt sovint, masses vegades la gent no s'enten. Si no hi hauria tantes baralles.  La baralla i la guerra, en la majoria d' ocasions venen precedides de parlaments i discusions.  No ens entenem tot i que parlem molt.  Pot ser el problema de fons és que hi ha molta gent que en moltes situacions el que vol bàsicament és tenir la raó, independentment de que la tingui o no.  Ens encanta tenir la raó, tenir la última paraula. Pot ser ens hauríem de preguntar per que en general o tantes vegades ens agrada tenir tan la raó.  Pot ser tenim l' autoestima molt baixa, pot ser tenim enveja, pot ser tenim rencors acumulats, pot ser tenim orgull de que jo soc molt important.  Fins i tot hi ha la dinàmica de voler tenir la raó i que l ' altre no la tingui, independentment de la veracitat del que diem.  Veiem doncs que les emocions mal gestionades distors...

  Ja ha sortit a la venda l' últim llibre de Paul Preston, Franco y los artífices del odio.  El llibre investiga la ideologia i les idees sobre les quals es va justificar la guerra civil. Qui va crear aquestes idees? Qui les va fer seves? Sens dubte un llibre interessant que ens fa descobrir els protagonistes principals de la guerra civil, com eren, que pensaven, per que ho feien.  Qui és Paul Preston? És un historiador Anglès especialitzat en la història d' Espanya del segle XX. Té una àmplia publicació de llibres i biografies.  Preston fa una història amena amb un llenguatge popular que fàcilment arriva als lectors, Preston explica moltes anècdotes i curiositats que t' ajuden a entendre els perques del que vivim al mateix temps que entreté al lector.  Entra en la vida privada de molts personatges, claus en la història més propera del pais. I ens dona les claus per entendre el passat més pròxim i present del nostre pais. 

L' exageració i enaltiment de certes persones o col.lectius, els adjectius superlatius, el pavoneo, són freqüents en la nostre societat. Uns aplaudiments apoteòsics, uns somriures i piropos generosos, unes simpaties radiants.    Hi ha gent que té favoritismes constants, per motius diferents. Poderosos que tenen aduladors. Els poderosos igual que tenen aduladors, tenen molts detractors.  Aquestes simpaties i adulacions a gent que a comés moltes injustícies o que no les mereix tant, generen situacions d' injusticia cap a tercers.  Si una persona o un col.lectiu rep sempre totes les alabances, altres persones o col.lectius queden orfes del seu reconeixement. O si es premia a gent que ha fet coses malfetes a tercers, estem d' alguna forma humiliant aquests tercers. Pot ser la voluntat real dels aduladors és humillar a tercers.  Els aplaudidors o aduladors fan punts respecte els adulats, i a més donen una imatge de ser generosos i persones justes que saben valor...