Passa al contingut principal

Favoritismes i aduladors.

L' exageració i enaltiment de certes persones o col.lectius, els adjectius superlatius, el pavoneo, són freqüents en la nostre societat. Uns aplaudiments apoteòsics, uns somriures i piropos generosos, unes simpaties radiants.  

 Hi ha gent que té favoritismes constants, per motius diferents. Poderosos que tenen aduladors. Els poderosos igual que tenen aduladors, tenen molts detractors. 

Aquestes simpaties i adulacions a gent que a comés moltes injustícies o que no les mereix tant, generen situacions d' injusticia cap a tercers. 

Si una persona o un col.lectiu rep sempre totes les alabances, altres persones o col.lectius queden orfes del seu reconeixement.

O si es premia a gent que ha fet coses malfetes a tercers, estem d' alguna forma humiliant aquests tercers. Pot ser la voluntat real dels aduladors és humillar a tercers. 

Els aplaudidors o aduladors fan punts respecte els adulats, i a més donen una imatge de ser generosos i persones justes que saben valorar el que és bo. 

El problema és si aquesta favoritisme es basa en gent que no se la mereix, i és només causat per el poder i pel propi favoritisme que tenen. El favoritisme genera favoritisme. 

També sovint genera l' efecte contrari, quan algú te fans es produeix un efecte de tenir més fans i més detractors pel sol fet de tenir fans. 

 Ara bé els constant i habitual simpaties cap a uns i antipaties cap a altres per ser simplement qui són, genera cada vegada més polaritzacions i antipaties entre persones grups, o col.lectius. 


  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...