L' exageració i enaltiment de certes persones o col.lectius, els adjectius superlatius, el pavoneo, són freqüents en la nostre societat. Uns aplaudiments apoteòsics, uns somriures i piropos generosos, unes simpaties radiants.
Hi ha gent que té favoritismes constants, per motius diferents. Poderosos que tenen aduladors. Els poderosos igual que tenen aduladors, tenen molts detractors.
Aquestes simpaties i adulacions a gent que a comés moltes injustícies o que no les mereix tant, generen situacions d' injusticia cap a tercers.
Si una persona o un col.lectiu rep sempre totes les alabances, altres persones o col.lectius queden orfes del seu reconeixement.
O si es premia a gent que ha fet coses malfetes a tercers, estem d' alguna forma humiliant aquests tercers. Pot ser la voluntat real dels aduladors és humillar a tercers.
Els aplaudidors o aduladors fan punts respecte els adulats, i a més donen una imatge de ser generosos i persones justes que saben valorar el que és bo.
El problema és si aquesta favoritisme es basa en gent que no se la mereix, i és només causat per el poder i pel propi favoritisme que tenen. El favoritisme genera favoritisme.
També sovint genera l' efecte contrari, quan algú te fans es produeix un efecte de tenir més fans i més detractors pel sol fet de tenir fans.
Ara bé els constant i habitual simpaties cap a uns i antipaties cap a altres per ser simplement qui són, genera cada vegada més polaritzacions i antipaties entre persones grups, o col.lectius.
Comentaris