Passa al contingut principal

Fregar plats.

 Fa uns dies estava sentat en una cafeteria i a la taula del costat hi havia un grup de noies d' uns trenta anys xerrant i una va comentar com es que no havia vingut el Jorge. Imagino que era la parella d' una de les noies. 

La noia va explicar que el tal Jorge no havia vingut per que li havia dit que no tenia temps de venir per que estava fregant plats. Les amigues es van quedar sorpreses i li van tornar a preguntar que per fregar plats no ha pogut venir? 

I la que semblava que era la novia va respondre, escapentse li el riure sota el nas, o millor dit plorant de riure ja, que el tal Jorge pel que semblava se li havien acumulat molts plats pot ser els de tota la setmana i per això requeria de força temps. 

Pel que sembla pel tal Jorge fregar plats era una activitat que requeria dedicació i temps, tan com quedar a fer un cafe, o anar a fer una partida de padel. 

Possiblement si el tal Jorge anés rentant els plats al moment li seria molt més fàcil i menys feixuc rentar-los, i possiblement rentar plats deixaria de ser una activitat tan feixuga i absorvent. Ànims Jorge. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...