Passa al contingut principal

L' existència de Déu. Art.1 feb.22.

 L' existència de Déu és un dels debats clàssics al llarg dels últims segles o milenis. 

Se' ns dubte la concepció de les creencies és clau per cada persona i la seva vida interior i exterior. 

Creure en un més enllà esta vinculat a l' existència de Déu, tot i que molta gent  creu en el més enllà sense creure en Déu. 

Creure en Déu obre la porta a poder-lo i viceversa. Negar-ne l' existència en tanca la possiblitat i dificulta poder-lo veure si existeix. 

Des de la lògica racional més simple hi ha argument a favor i arguments clarament en contra per acceptar o negar l' existència de Déu. 

Per molta gent no hi ha debat, per què la ciència demostra que és ridícul creure en Déu, rídicul irracional, infantil i anticièntific creure en Déu i insinuar la possiblitat de que existeixi, per tant per molta gent i diria que la major part de la societat no hi ha debat. Déu no existeix i està més que suficientment demostrat. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...