Passa al contingut principal

Voler tenir la raó.

 Corre el refrany que parlant la gent s' enten. I diria que aquest refrany per desgràcia és ben fals. Parlant molt sovint, masses vegades la gent no s'enten. Si no hi hauria tantes baralles. 

La baralla i la guerra, en la majoria d' ocasions venen precedides de parlaments i discusions. 

No ens entenem tot i que parlem molt. 

Pot ser el problema de fons és que hi ha molta gent que en moltes situacions el que vol bàsicament és tenir la raó, independentment de que la tingui o no. 

Ens encanta tenir la raó, tenir la última paraula. Pot ser ens hauríem de preguntar per que en general o tantes vegades ens agrada tenir tan la raó. 

Pot ser tenim l' autoestima molt baixa, pot ser tenim enveja, pot ser tenim rencors acumulats, pot ser tenim orgull de que jo soc molt important. 

Fins i tot hi ha la dinàmica de voler tenir la raó i que l ' altre no la tingui, independentment de la veracitat del que diem. 

Veiem doncs que les emocions mal gestionades distorsionen i perjudiquen la raó i l' enteniment de les persones i creant relacions conflictives entre persones. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...