Quicrecquesere

Darrera els nostres actes i el que díem en general hi ha intencions personals. Es pot dir que vegades la gent actua i diu per inèrcia sense intencionalitat, per que si, però en general tot el que fem i díem darrera té intencions.  Moltes vegades les intencions no són trascendents, ni intenses, responem per cortesia i actuem perquè és la nostre feina.  Ara bé les intencions que hi ha darrera el que fem són intangibles i indemostrables científicament.  Però existir existèixen. La gran dificultat és que és molt díficil saber del cert les intencions dels altres.  Avegades és molt díficils saber les pròpies intencions ser conscients de les pròpies intencions.  La intenció no sempre es correspon amb els resultats de les accions, ni en l' aparença de l' acció. Dins les intencions humanes tenim les bones intencions cap als altres, les intensions amb interès propi amb respecte o no cap els altres i les males intencions que genereran actes que actuen amb malícia dissimula...

  Hi ha molta gent que si convius amb ells no paren de crear tensió i malestar al seu entorn.  D' alguna forma absorveixen la vida dels altres, per què amb la seva no estan satisfets.  Provablement tenen tensions personals i frustracions personals no reconagudes, ni resoltes.  Com creen tensió? Volen crear tensió? És a dir ho fan expressament? D' alguna forma si que ho fan expressament, per que el mecanisme intern és d' anar a fastiguejar i fastiguejar els demés. Ara bé en general no reconeixen la seva ràbia i frustració i ganes de venjar-se. Per tant d' alguna forma també ho fan de forma inconscient o dominats per la ràbia que no saben d' n prové i no poden controlar.  Com ho fan per crear tensió? Doncs hi ha moltes estrategemes diferents, utilitzen la realitat per carregar i tensionar als demés.  En general la tècnica és a base de crear confusió en certs aspectes de queixar-se i de recriminació constant cap a l' altre.  Buscant i creant situacions qu...

  Que és el respecte? Una energia? Una actitut? Uns principis ètics?  Un sentiment?  Segons els diccionaris el respecte és un sentiment de que una persona te valor i té vàlua.  La definició ja és força divagadora i eterea.  Una cosa jo diria tan important tan fonamental i que sigui tan díficil de definir, d ' entendre.  La definició que diu el respecter és sentir que l' altre i un mateix tenim un valor positiu. Per tant el respecte és algo més haviat sentimental, emocional, espiritual. Qué té poc a veure amb la part intel.lectual o material del ésser humà. Sorgeixen vàries preguntes és important el respecte en la formació de la persona?  S' ensenya a respectar? Es pot ensenyar a respectar?

   Els sindicats públics continuament están amenaçant als polítics amb vagues i queixes si no s' accepten les mesures i les actuacions que ells demanen.  És lícit i étic usar el perjudici d' uns tercers en aquest cas dels usuaris del sector públic.  Tenen més força els sindicats públics que els governs elegits democràticament.  Si no estem sota el xantatge constant del sindicats públics i les vagues públiques i la mala qualitat del treball públic on estem?  Si aixó no és una dictadura ja em diran que és? Si això no és un xantatge i una extorsió dels sindicats públics ja em diran que és?  Aquells treballadors que en millor condicions laborals i protecció legal tenen, aquells que més privilegis tenen, aquells que moltes vegades rendeixen de forma més precària continuament extorsionen al resta de la societat que volen més, amb la cobertura legal de l' estat de dret. 

 Es parla del concepte de salut mental. Un concepte que és una mica sinònim al de benestar interior, armonia personal, pau interior etc...  Si la salut mental o el benestar interior d' un model de societat que aparentment ha aconseguit força benestar material i assistèncial és tan gran, alguna peça social ens falla per què hi hagi tans problemes d' ansietats, de depressions i transtorns de la personalitat.  Tenim certs indicadors de la baixa salut mental social existent. Evidentment les causes de cada persona i l' estat de la seva salut són diferents però també hi ha moltes causes comunes.  En general les persones i els nens no reben una educació que ens ajudi a entendre' ns a nosaltres mateixos i a fer front els transtorns mentals o psicològics que molta gent pateix.  Tots patim un certs llindars, nervis i ansietats que possiblement amb una educació emocional i d' autoconeixment teòrico i pràctica de qualitat no patiríem amb tanta intensitat. 

  Hi ha un debat clàssic si l' èsser humà és bo o dolent. És egoísta o és generòs.  Si l' èsser humà és bo o dolent per naturalesa. Hi ha qui diu que l' home és un llop per l' home. Altres que diuen que la majoria de gent és bona i generosa.  Jo diria que per posar un esquema pràctic i útil a aquest  debat hauríem de mirar l' èsser humà com un èsser amb dues cares constants de fer el be i tenir les baixes passions continuament.  Tots tenim dues cares una de bona i una de dolenta. Alguns en diran d' aquesta forma de pensar dualisme i per tant que no és correcte.  En general hi ha un refús natural de les persones a reconèixer les pròpies maldats. No hi ha als demés si no cap a un mateix. Per que si no ens veuríem obligats demanar perdò, a perdre aventatges, a retornar diners i favors. I  a reconèixer els mèrits dels altres i els torments que els altres han sofert per culpa nostre i ens podria generar costos de reparació i d' orgull.  El món intern é...