Passa al contingut principal

L' abús dels sindicats públics.

  Els sindicats públics continuament están amenaçant als polítics amb vagues i queixes si no s' accepten les mesures i les actuacions que ells demanen. 

És lícit i étic usar el perjudici d' uns tercers en aquest cas dels usuaris del sector públic. 

Tenen més força els sindicats públics que els governs elegits democràticament. 

Si no estem sota el xantatge constant del sindicats públics i les vagues públiques i la mala qualitat del treball públic on estem? 

Si aixó no és una dictadura ja em diran que és? Si això no és un xantatge i una extorsió dels sindicats públics ja em diran que és? 

Aquells treballadors que en millor condicions laborals i protecció legal tenen, aquells que més privilegis tenen, aquells que moltes vegades rendeixen de forma més precària continuament extorsionen al resta de la societat que volen més, amb la cobertura legal de l' estat de dret. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...