Passa al contingut principal

El dret a pensar i opinar.

 Els éssers humans en teoria som lliures de pensar el que vulguem. Ara bé si ens bomberdegen i ens pressionen continuament per a que opinem i pensem certes coses pot ser ja estem perdent una part d' aquesta llibertat. 

La realitat, o les realitats de la vida poden ser interpretades de moltes maneres diferents. 

Ara bé les coses i en teoria la realitat diria que hi ha certes certituts. Altre cosa és que siguem capaços de veure-les o les veiem i no les reconeixem. 

Per tant de l' opinió que tenim pot expressar certituts veritats o pot està equivocada i expressar falsedats. 

Ara bé a les nostres opinions els podem donar diferents graus de certitud i seguretat i intensitat. 

Les persones tenim la capacitat de modular el nostre grau d' afirmació i seguretat en la veracitat de les nostres afirmacions. 

Ara bé des la seguretat de les nostres opinions podem usar aquesta seguretat per aconseguir tota mena d' objectius injustos i adopta postures molt intransigents com passa en el món d' avui dia i tanta gent fa. 

A partir d' opinions que molt provablement són falses o parcials construim les realitats que ens interessen per adoptar postures molt intransigents. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...