Passa al contingut principal

Inventar-se èxits o l' autopropaganda.

 Fa anys unes enquestes fetes per una universat a una quantitat inmensa d' enquestats, estem parlant pot ser d' un milió de persones. L ' enquestes estava feta als estats units i preguntaven a la gent com es valorava en funció dels altres comparativament, en aspectes tan personals com professionals. 


Els resultats eren pot ser no sorprenents pero no podien encaixar amb la realitat doncs la gran inmensa majoria de gent es considerava molt més amable que el resta i amb moltes més qualitats personals que el resta. No tothom pot estar entre els més simpàtics d' ons bé segons l ' estudi així es considerava la gent. 

De l ' enquesta o d' servar el comportament humà es constata que molta gent ens sumem o ens inventem molts més mèrits dels que ens pertoquen. 

Per tant si jo em sumo molts més mèrits dels que em pertoquen tan a nivell professional, com personal vol dir que els hi resto a algú altre. 

Per tant molt sovint ens sumem més del que ens toca a nosaltres i restem més del que toca als altres. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...