Una de les característiques humanes al meu entendre més generalitzable a tot ésser humà, en el present i en el passat és la dificultat que tenim les persones per acceptar i reconèixer allò que no ens agrada i no fem bé.
Si hem comès alguna actitut poc digna no la reconèixem, i si algú ens la posa sobre la taula ens enfadem com una mona.
L' extrem de la nostra realitat social però que ha passat al llarg de tota la história és que ja no soportem les crítiques.
Hi ha moltíssima gent que ja d' entrada ja no soporta cap crítica sigui certa o no sigui certa no soportem una opinió dels altres que ens posi en entredit com actuem.
L' educació precisament hauria d' ensenyar a les persones a reconèixer i acceptar error quan ens equivoquem amb naturalitat i sense dramatismes.
Ara bé vivim en una societat on els mestres en general tampoc tenen aquesta capacitat. Les persones de la societat en general tampoc tenen aquesta capacitat.
Per tant si la societat i les persones tenim una dinàmica de no saber gestionar i acceptar els nostres errors, per orgull, per traumes, al final cada vegada la gent es va tornant més narcicista, iracunda i engreïda.
Comentaris