El llenguatge i la realitat moltes vegades ens confonem termes i aspectes.
Sentir-se culpable, i tenir la culpa d' alguna cosa no és ben bé el mateix.
El sentiment de culpa és un sentiment intern una sensació interna. Pot ser cal veure si aquest sentiment de culpa de que és fruit, si és fruit d' autoconsideració pels propis mals actes o si és fruit d' acusacions externes. En ambdues situacions cal mirar el grau de veracitat o falsedat.
A part del sentiment existeix la culpa com a causant de que una cosa o vàries coses sortint malament.
Un empresa, un matrimoni, una amistat, un projecte polític poden sortir malament i llavors cal buscar les causes i els causants.
Aquí aparentment ja no parlem tant de sentiments si no de causants.
En general la tendència humana és acusar els demés a aquells amb qui no ens identifiquem i exculpar-nos a nosaltres i exculpar aquells amb qui ens identifiquem.
Per tant sovint ens acusem i ens desresponsablitzem de les coses que ens passen. Així la realita humana es converteix en continu conflicte i atacs i baralles.
Ens els casos més greus s' arriva a les guerres, o als maltractes psicològics o econòmics.
Comentaris