Un dels esports nacionals d' aquest pais sembla que sigui anar a fotre, anar a fer mal. Ho veiem en la política i en molts altres àmbits. El fi justifica els mitjans, sembla que els humans actuem així be sovint. Si volem una cosa i pel camí ens carreguem algú inocent no passa res. Inclús millor. La pregunta que ens fem és si en el mon global es funciona amb mala llet i sense moral en el món petit i reduit que cada ho vivim tambés funciona així o es pot confiar amb la gent que ens envolta?
En les converses entre amics moltes vegades aparèixen comentaris aparantment irrellevants o de poca importància, però que amaguen insinuacions o afirmacions d' altres coses que no són tan inoqües i que poden ser acusacions i en alguns casos acusacions greus.
També pot passar avegades comentaris que semblen criticons o negatius però que busquen de forma indirecta recolzar l' altre, aparentment semblen negatius.
Es diu avegades l' expressió és el que compte, i com podem saber l' intenció de l' altre? No la podem saber per que no estem dins de l' altre. Però existeixen les indirectes directes malicioses? N' hi ha moltes o poques en les relacions entre amistats?
Entre amics hi ha molta informació de la vida de l' altre del que li efecte i no li afecta hi ha molt coneixement de l' altre per poder usar la informació de forma dissimulada, indirecta.
És aquest article una indirecta?
Comentaris