Sobre l'orgull.
Parlar directament de l'orgull com a tema no es fa massa sovint. Als diccionaris digital defineix molt breument el terme orgull i amb dues definicions ben contradictòries. La primera definició: excés d'estima de si mateix, dels mateixos mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable.
La segona definició: Sentiment legítim d'estima de si mateix, d'elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull.
Podem dir que l'orgull forma part dels aspectes de la personalitat humana molt difícils de valorar i objectivar tant a nosaltres mateixos com als altres.
El llenguatge i les paraules tampoc ens ajuden molt a esclarir amb quin sentit usem a aquest terme i com hem de valorar aquest terme. Potser per això neixen paraules de la mateixa família més esclaridores com autoestima, empoderament. Però que amb el temps també acaben sent confuses.
La ciència i el test de personalitats tampoc acaben de portar-nos una claredat sobre l'assumpte. Doncs com es pot mesurar l'orgull científicament i els tipus d'orgull? Això vol dir que no existeix o que no l'hem de tenir present?
La frontera entre sentir-se orgullós d'un mateix o creure's per sobre dels altres sovint és molt confusa i és important tenir clar que sentir-se orgullós d'un mateix no vol dir ser superior els altres.
És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant. Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics. Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer. Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos. No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos. L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el mal regust de boca que m' ha deixat. Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...
Comentaris