Quicrecquesere

Quan anem pel carrer, sabem que ens creuarem amb altres persones.  No sabem amb qui, però sabem que ens creuarem amb d' altres.  La forma de vestir comportar-nos, moure'ns mirar-nos és una forma de comunicació amb els demés.  Que els volem dir? Els volem dir algo? Una altre postura és la gent que va pel carrer i li important tres pepinos el que pensin d' ell.  Una altre intenció és la gent que intenta transmetre un apreci als demés.  Actituts n' hi ha moltes i de moltes menes. Hi ha un altre grup de gent que vol aparentar que són els millors o que són supers i estan pendents continuament de la mirada que fan els altres. 

UNA HISTORIA REAL. Con 42 años y pesando 102 kg tuve un aviso(ataque  cardíaco )me asuste mucho y fui al especialista de Cardiología, el doctor Pujadas. Primera visita: Explique al  Dr.  los síntomas que había tenido y me preguntó que tipo de vida hacía , trabajo /alimentación/y ejercicio . El  objetivo era en el primer  mes,  era adelgazar por encima de los  4 kg . Segunda visita: El  Dr. Pujadas  me peso y había adelgazado un poco más de  1 kg , se puso muy serio, le dije que comía mucho menos y que no lo entendía. El  Dr.  me hizo una reflexión, en  los  campos de concentración de los alemanes en la segunda guerra mundial no había ningún gordo, todos estaban esqueléticos y es porque casi no comían. Me dijo que si no cumplía con el objetivo acordado que no volviera. Al cabo de unos meses  bajé  a un peso de 85 kg. Con  perseverancia,  voluntad y un poco de ayuda de la familia se puede conseguir. ...

 La conversació, la tertulia, el debat entre persones massa sovint no es basa en compartir coneixements i punts de vista, sino en gent segura de tenir la raó intentant imposar el seu punt de vista als demés, sense ni tan sols escoltar-se entre ells.  Poques persones entren realment en una conversar o debat amb una mentalitat oberta i amb la possiblitat de que la seva prespectiva o allò que defensen canvii si veuen que no tenen raó. Molta gent no escolta espera el seu torn per parlar i intentar convencer als altres de que te raó.  En canvi la conversa i la tertúlia podria ser una altre cosa, més haviat una busqueda col.lectiva per trobar solucions als problemes i per apendre coses noves dels altres i també apendre d' un mateix ja que en la conversa un mateix es pot sorpendre i crear noves idees i aportacions. 

  En la actualidad, muchas  conversaciones  entre personas no se basan en la  empatía  y en compartir conocimiento y puntos de vista, sino que consisten en gente segura de que  tiene razón  intentando  imponer  su punto de vista a los demás, sin siquiera  escucharse  entre ellos. Me he dado cuenta de que pocas personas realmente entran en una conversación de debate con la  mentalidad abierta  y con la opción de que su perspectiva o aquello que defienden  cambie  y se den cuenta de que no tienen razón. Escuché una frase que decía: “La gente no escucha, solo espera su  turno  para hablar”. Mucha gente es de mente  cerrada  y no intenta entender el punto de vista de los demás, simplemente espera a su turno para hablar y  convencer  a los otros de que tiene la razón.

 Que és l ' agressivitat? Es pot mirar de moltes maneres, però podria definir-se com actituds que creen malestar als altres per la seva intensitat i per que van enfocades a coses podrueixen dolor o molèstia.  L' agressivitat s' expressa en forma de violència física, verbal, emocional, econòmica. Hi ha moltes formes de mirar de crear malestar els demés utilitzant els petits o grans poder que tenim enfront l' altre.  Per tant l' agressivitat està relacionat en crear malestar o dolor a un mateix o els altres.  Hi ha molta agressivitat a la societat, a les persones? La gent actúa amb molta agressivitat?  I d' on surt tanta agressivitat? Pot ser que l' agressivitat sigui una forma d' equilibrar els nostre malestar interior?