Passa al contingut principal

Una historia real llibert

UNA HISTORIA REAL.

Con 42 años y pesando 102 kg tuve un aviso(ataque cardíaco)me asuste mucho y fui al especialista de Cardiología, el doctor Pujadas.

Primera visita:

Explique al Dr. los síntomas que había tenido y me preguntó que tipo de vida hacía, trabajo/alimentación/y ejercicio. El objetivo era en el primer mes, era adelgazar por encima de los 4 kg.

Segunda visita:

El Dr. Pujadas me peso y había adelgazado un poco más de 1 kg, se puso muy serio, le dije que comía mucho menos y que no lo entendía.

El Dr. me hizo una reflexión, en los campos de concentración de los alemanes en la segunda guerra mundial no había ningún gordo, todos estaban esqueléticos y es porque casi no comían.

Me dijo que si no cumplía con el objetivo acordado que no volviera.

Al cabo de unos meses bajé a un peso de 85 kg.

Con perseverancia, voluntad y un poco de ayuda de la familia se puede conseguir.

Quim Dalmau veí de Sant Gervasi. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...