Quicrecquesere

 Penso que tots vivim el dia a dia situacions en que veiem a persones que tenen una dificultat molt gran per veure i acceptar els errors que cometen. Quan l' error el cometen els demés ho advertim i ho diem rapidament, però quan el cometen nosaltres ens costa molt de veure i de reconèixer i acceptar.  Veure i reconèixer els errors propis és molt difícil.  Provablement no ens han educat des de petits i fer-ho i en canvi ja de ben petits hem creat uns mecanismes per tapar i no mirar els nostres defectes creant falses realitats sobre nosaltres mateixos.  Aquesta falta d' acceptació dels nostres errors ja siguin grans o petits al llarg de la vida ens poden portar a generar personalitats molt conflictives, per què continuament haurem de crear nous culpables per tapar les nostres frustracions i defectes. 

 Les lleis públiques i la justicia pública són una realitat necessaria a tot el món.  Els anarquistes creuen que la societat aniria millor sense l' institució de justicia.  La justicia està vinculada i recolzada amb un sistema policial i de presons.  Els sistemes judicials intenten posar ordre a les relacions humanes evitant abusos i maldats entre humans a través de l' amença sancionadora.  I un cop realitzades aquestes injusticies intenta evitar la reincidència.  Ara bé la justicia real es basa amb unes lleis fetes per homes, i en l' aplicació i interpretació de les lleis també aplicades per jutges que també lògicament són persones.  Per tant la justicia està limitada per la condició humana. És a dir la capacitat de restaurir els perjudicis que la gent ha sofert és humanament en moltes situacions molt límitada, per exemple en cas de víctimes mortals.  Per altre banda moltes lleis i l' aplicació de moltes al llarg de la història han sigut font d' ...

El que ens passa per dins a les persones, les nostres emocions i sentiments és un món complex i íntim. Només un mateix pot saber el que sent i saber les motivacions que el duen a actuar i fer o dir tal cosa.  I lògicament és molt fàcil fingir i no reconèixer sentiments com l' enveja, o la necessitat de sentir-se important com a eixos d' algunes conductes personals.  Per altre banda un té la sensació de que el morbó, el disfrute de les desgràcies dels altres ens atrau.  Les polèmiques a la televisió venen.  Veiem els polítics com sembla que gaudeixin destruint i matxacan l' adversari. I si ho fan els polítics per que no ho hem de fer les persones corrents en els àmbits professionals o cercles d' amistats.  Quan algú ens critica o ens porta la contraria de seguida a molta gent li surt una actitut agressiva d' anar-lo a destruir o matxacar.  Una altre forma de matxucar és callar quan veiem injústicies que perjudiquen als altres. O fins i tot amagar informació ...