Passa al contingut principal

L' actitut d' anar a fotre, o a fer mal.

El que ens passa per dins a les persones, les nostres emocions i sentiments és un món complex i íntim. Només un mateix pot saber el que sent i saber les motivacions que el duen a actuar i fer o dir tal cosa. 

I lògicament és molt fàcil fingir i no reconèixer sentiments com l' enveja, o la necessitat de sentir-se important com a eixos d' algunes conductes personals. 

Per altre banda un té la sensació de que el morbó, el disfrute de les desgràcies dels altres ens atrau. 

Les polèmiques a la televisió venen. 

Veiem els polítics com sembla que gaudeixin destruint i matxacan l' adversari. I si ho fan els polítics per que no ho hem de fer les persones corrents en els àmbits professionals o cercles d' amistats. 

Quan algú ens critica o ens porta la contraria de seguida a molta gent li surt una actitut agressiva d' anar-lo a destruir o matxacar. 

Una altre forma de matxucar és callar quan veiem injústicies que perjudiquen als altres. O fins i tot amagar informació que pot ser fonamental per entendre el per què de les coses. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...