Passa al contingut principal

Barallar-se pel mateix.

 Barallar-se es podreix quan dos volen lo mateix, o quan es volen pendre decisions conjuntes que una de les parts no volen pendre. 

Ja els menuts, sovint es barallen per la mateixa joguina fins el punt d' arrivar a l' ús de la força física per obtenir la joguina desitjada. 

És curiós que just en el mateix moment dos nens desitjin el mateix joguet amb una intensitat altíssima just en el mateix instant i el mateix lloc. 

Un es pregunta perquè en el mon infantil passen aquestes i quines en són les causes reals d' aquestes disputes i si en el món adult d' alguna manera no passen també situacions similars. 

Que hi ha aquesta tendència a posar-nos a la vida de l' altre, desitjar el que té l' altre, o pot ser també hi ha un desig dissimulat d' agredir a l' altre. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...