Passa al contingut principal

L' acusació d' odi.

Una de les acusacions més famoses al llarg de l' història entre humans, és l' acusació d' odi. M' odia,  odia. 

Les variants són, és un feixista, un supremacista, és un masclista, racista, és un traidor, un sediciós, un capitalista, un comunista etc,etc... 

Acusar d' odi amb totes les seves variants és una pràctica habitual en la història humana. A partir de l' acusació d' odi es pot acusar de ser dolent, per tant tenim dret a castigar-los i per tant tenim dret a ser compensats pel mal que ens han fet. 

Culpar els demés és molt pràctic per posar en problemes els demés i així poder sobresortir nosaltres. 

I tenir culpables ens va molt bé per descarregar la nostre ira i els nostres malestar contra un altre. 

I poder descarregar la nostre enveja i la nostre maldat cap als demés. Treure la nostre enveja donant una aparença de ser bones i justes persones. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...