Passa al contingut principal

Creure en deu.

 La dificultat de creure en Déu, per les persones de la societat actual és molt alta. Hi ha una tradició oral i familiar de creure en Déu que avui en dia s' ha trencat i l' ateísme reina. 

Per altre banda reina també una especie de creencia new age que jo almenys no entenc ben en que creu. Sembla que cregui en Deu pero al mateix temps nega a Deu. 

Però el Deu cristià diguem-ne que és l 'artenativa vigent a l' ateïsme, es un deu que ho sap tot, ho veu tot i ho pot tot. D' entrada xoca i sembla que es contradiguii amb l' existència de problemes i desgràcies que passen el món. Sobretot amb les injustícies que sofrim els humans per causa i culpa d' altres humans. 

Seguint aquest argument de l' existència de les injusticies negaria l' existència de Déu d' un Déu totpoderós. Si Déu no es tot poderós ja no és Déu serà una altre cosa pero no Déu. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...