La pau personal, està en pau amb un mateix és un aspecte important i fonamental de l' experiència personal de cada ho.
Està amb pau, podríem dir que implica una certa alegria personal del fet de viure i experimentar la pròpia vida.
Se suposa que sentir-se en pau recau també han haver fet més o menys bé les coses al llarg de la vida i haver acceptat les coses que no hem fet tan bé.
Sentir-se en tranquil amb la consciència pròpia. Moltes vegades les persones ens enganyem i ens autoenganyem amb el relat de la nostre vida per justificar actes que no han estat molt bons amb els altres o un mateix. I intentem forçar una pau interior que dificilment arrivarà per aquest camí.
Es pot arrivar a la pau interior des del poder i el maltracte als demés? Es pot estar en pau amb un mateix no reconeixent els nostres actes interiors reals?
El benestar i els sentiments interiors de benestar són assolibles humanament o tots d' alguna manera fem una fugida endavant?
La vida no és doncs un equilibri entre un cert malestar i un cert benestar que ens obliga a actuar i a millorar, en certa manera en caure també en actituts destructives com a solució fàcil davant aquest malestar?
Comentaris