Quicrecquesere

 Donar les culpes a l ' alltre i posar-se medalles. L esport nacional d' una bona part dels espanyols és donar les culpes al vei a l' oponen i posar-se mèrits de totes les coses bones que passin.  Així doncs si passa alguna cosa positiva, no falten els que es posen la medalleta i si passa alguna cosa negativa no falten els que donen les culpes els altres.  I la veracitat? La realitat o veracitat no importa és el de menys.  Dificilment una persona i un col.lectiu millora si les persones i els col.lectius es posen medalles que no es mereixen i si no assumeixen mai les responsablitats.  Assumir les responsablitats té costos personals, col.lectius, econòmics, de poder, de estatus, i per això no es volen assumir per què l' ego no pot suportar no ser tan guapo i tan brillant com un es vol creure.  Ara bé no reconèixer els errors porta a l' aïllament personal i col.lectiu o al conflicte permament.  No reconèixer els errors ens portarà a repetir altre vegada e...

 La dificultat d ' entendre el món  des de la raó. La raó és una eina que tenim tots els humans en major o menor grau.  Intentar entendre el món des de la raó cosa que diria que la majoria d' humans intentem en algun moment o altre de la nostre vida.  Per això molts desisteixen a mirar d' entendre'l i no els falta raó doncs al final s' arriva a uns topalls que la raó no aconsegueix sobrepassar.  Pensar que la ciència només des de la raó aconseguirà entendre el món és per altre banda una creencia també arrelada en molta gent. El món des de la raó no s' enten però s' aconseguirà entendre per que la ciència aconseguirà trobar una explicació racional a tota l' experiència humana.  La raó xoca amb la lògica i per lògica per explicar i entendre la realitat li toca creure en el miracle, en lo sobrenatural.  I en general als humans no ens agrada creure en allò que la raó i la ciència no pot constatar.  La lògica de la raó ens porta a creure en un déu o in...

 Gent intel.ligent i manipuladora.  La gent intel.ligent i creativa en certa manera te més riscos personals en caure en actituts manipuladores.  I la manipulació la fan cap a un mateix i cap als demés.  Com tenen una alta capacitat intel.lectual és molt difícil que reconeguin els seus propis errors i que la vida els faci reconeixer'ls per que acostumen a sortir-se victoriosos de tots els conflictes.  Passen els anys i van aprenent i millorant les tècniques de manipulació cap als demés al mateix temps que cada vegada manipulen millor la pròpia realitat i tenen més dificultats per reconèixer els propis errors i defectes.  Si ademés la vida per situacions econòmiques, laborals o familiars els permet no haver de rendir comptes a cap autoritat que els faci recapacitar aquest tipus de persones és impossible que baixin del seu pedestal d' orgull i manipulacions. 

 El bonisme genera malisme.  Els que practiquen el bonisme o els que el  recolzen i aplaudeixen  neguen que sigui bonisme.  Al llarg de la història els líders històrics defensant tota mena d' ideològies o règims han volgut fer creure el resta de la població que ells eren molt bons i que estimaven i es preocupaven molt pel poble.  Els polítics actuals podríem dir que fan el mateix, ens venen que estimen molt el poble i que actuen i treballen pel poble.  Que passa que certa part de la població que percep aquests comportament tant estereotipats i falsos pot acabar aplaudint a líders que practiquen el malisme, és a dir quan més dolents i gamberros més aplaudits són per una part de la població.  De fet podem dir que els líders polítics piboten entre aquestes dues tendències per atraura als votants vedells o als votants fanatitzats. 

 Presumir, agradar, agradar-se i estimar-se. Presumir és una activitat humana, una forma de relacionar-se amb els altres.  Científicament seria molt dificil de definir, però sobretot diria que el significat que té socialment és lluir alguna cosa relacionada amb un mateix. Lluir  en general una coses o qualitats superficials o material. Puc presumir de cotxe, de casa, de vestit, d'èxits empresarials, d' èxits esportius. Pots presumir de tenir parella, de ser famós, de tenir fills, de parlar idiomes, de tenir molts amics. I per últim presumir dels nostres atributs físics i la nostre vida sexual.  El presumir comporta una certa exhibició personal i aquí les xarxes socials han democratitza' t el fet d' exhibir-se públicament a tothom. Abans només podien fer-ho els famosos ara exibir-se és a l' abast de tothom amb les noves eines tecnològiques.  A les xarxes socials, la gent s' exhibeix, físicament, exhibeix la seva felicitat, exhibeix la seva espiritualitat, exhibei...

 Un dels problemes individuals i personals que patim les persones és entrar en un bucle mental negatiu. El procés passa d' una preocupació que la processem mentalment i de forma racional a la ment i que ens crea una certa angúnia i que ens ve a la ment constantment es va repetint constantment a la ment. És a dir una preocupació d'una cosa externa passa a crear-se un bucle.  Per sort el pas del temps crea canvis, i l' acció interna de la vida quotidiana i externa del contacte amb els demés també crea dinàmiques de canvi.  També és cert que el pensament repetit en bucle, o la preocupació repetida en bucle té molta força i en moltes ocasions pot seguir-se repetint una i una altre vegada creant quadros d' elevada angoixa.  A partir d' aquí cada individu resolt o porta la situació a diferents sortides, algunes tenen efectes positius i d' altres efectes agreujants com caure en adiccions.  Per aixó és molt important per les persones tenir la capacitat d' educar el ...

  Espanya és un pais divers i variat, on conviuen els que volen la unió política del país i els que volen que el país es divideixi en diferents territoris, és a dir països.  Aquesta situació genera un continua tensió i desgast social. Ni ens els separatistes aconsegueixen el seu objectiu, ni els unionistes deixen de gastar recursos per tal de mantenir la unitat d' Espanya més enllà de l' àmbit que jo entenc democratic.  Ser independentista no és il.legal però en canvi dur-la a pràctica pel que el meu entendre seria la lògica democràtica no és legal.  Convocar un referendum a les regions independentistes està terminanment prohibit sota pena de presó. Decidir la independència de forma unilateral per part dels parlaments regionalistes també és condemnat sota pena de presó i a més a més comportaria la intervenció militar del govern central.  Podem dir doncs que Espanya és un pais unit no des de la llibertat dels seus diferents pobles i regions, si no que és unit man...

El marc públic de treball per molta gent és un avenç social. Per molta gent representa un sistema de drets legítims dels treballadors públics.  Sens dubta la cobertura legal així ho afirma. Ela drets jurídics dels funcionaris públics són indestructibles.  Recolzats per una normativa legal i un sistema judicial, inplacable a favor i la defensa dels drets dels treballadors públics.  Recordem però que els sistema judicial és format també per funcionaris públics, per tant podem dir que són un àrbit una mica parcial de la causa pública amb els perills que això comporta de defensar en excés i de forma abusiva actituts públics que perjudiquen a la societat.  Al final un té la sensació d' un cert corporativisme, i avegades amb tins fins i tot una mica obscurs i punts mafiosos de la cosa pública endogàmica i nepotista. I certament una estructura infranquejable, amb uns privilegis sovint abusius d' una part de funcionaris.  Un model laboral rígid, on els treballadors tene...

Hi ha una corrent de pensament a les societats occidental d' atribuir gènere a qualsevol aspecte de la vida i de les coses.  Així et diuen o creuen que el dia representa el masculí i la nit el femení. El sol el masculí i la lluna el femení. Hi ha les teories provinents de l' orient on es parla dels dos pols enèrgetics identificats en el gènere. El yin és el femení i el yan l' energia masculina.  A partir d' aquí també s' ha fet una espècie de classificació de les conductes i sentiments humans relacionant-los o fent-los pertanya a un gènere determinat.  Per exemple la força física correspon al gènere masculí, la tendresa els cuidados són cosa pertenyen al femení. Et diuen competir és una actitut masculina, cooperar és una actitut femenina.  Buscar el poder és el poder i alimentar l' ego és masculí, la violència i el maltracte és masculí.  Aquesta categorització de la realitat en termes sexuals o de gènere intenta explicar la realitat de les coses, per entendre-le...

En una conversa de bar entre un grup d' homes va sorgir el tema de les noves masculinitats, el tema de l' identitat sexual.  La prespectiva general era que els temps actuals estaven canviant i que ens havíem d' adaptar a les noves realitats.  Diguem-ne que els consens era que s' ha de respectar la identitat sexual de cada persona i que cada persona faci el que ell senti.  Aprofondin en aquesta idea i seguint el fil d' aquest argument deixa a entendre, que si un nen vol ser nena o a l' inreves doncs endavant no passa res i se li ha de respectar. Si algú es vol canviar de sexe doncs endavant també se la de recolzar.  Aquesta era la postura general dels participants a tertulia.  Ara bé la primera pregunta que em va sorgir d' aquesta visió general, és preguntar que vol dir sentir-se home o dona. Com sap un que se sent home o que se sent dona. I que és sentir-se dona o sentir-se home, per que aquest és l' eix fonamental de l' identitat sexual tal com este...