Passa al contingut principal

Donar les culpes a l ' alltre i posar-se medalles.

 Donar les culpes a l ' alltre i posar-se medalles. L esport nacional d' una bona part dels espanyols és donar les culpes al vei a l' oponen i posar-se mèrits de totes les coses bones que passin. 

Així doncs si passa alguna cosa positiva, no falten els que es posen la medalleta i si passa alguna cosa negativa no falten els que donen les culpes els altres. 

I la veracitat? La realitat o veracitat no importa és el de menys. 

Dificilment una persona i un col.lectiu millora si les persones i els col.lectius es posen medalles que no es mereixen i si no assumeixen mai les responsablitats. 

Assumir les responsablitats té costos personals, col.lectius, econòmics, de poder, de estatus, i per això no es volen assumir per què l' ego no pot suportar no ser tan guapo i tan brillant com un es vol creure. 

Ara bé no reconèixer els errors porta a l' aïllament personal i col.lectiu o al conflicte permament. 

No reconèixer els errors ens portarà a repetir altre vegada els errors i per tant a viure noves frustracions i per tan ha haver de tornar a carregar les culpes a un altre. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...