Passa al contingut principal

El marc públic de treball.

El marc públic de treball per molta gent és un avenç social. Per molta gent representa un sistema de drets legítims dels treballadors públics. 
Sens dubta la cobertura legal així ho afirma. Ela drets jurídics dels funcionaris públics són indestructibles. 
Recolzats per una normativa legal i un sistema judicial, inplacable a favor i la defensa dels drets dels treballadors públics. 

Recordem però que els sistema judicial és format també per funcionaris públics, per tant podem dir que són un àrbit una mica parcial de la causa pública amb els perills que això comporta de defensar en excés i de forma abusiva actituts públics que perjudiquen a la societat. 

Al final un té la sensació d' un cert corporativisme, i avegades amb tins fins i tot una mica obscurs i punts mafiosos de la cosa pública endogàmica i nepotista. I certament una estructura infranquejable, amb uns privilegis sovint abusius d' una part de funcionaris. 

Un model laboral rígid, on els treballadors tenen plaça assegurada, on cobren independentment del seu rendiment i esforç i resultats. On no es pot rescindir els contractes, on no hi ha apenes control de l' eficàcia de les tasques. On no hi ha premis a la iniciativa i a la innovació. Crec que és un mal marc laboral. 

Per tant de facto els treballadors públics són propietaris privats de les seves places de treball públiques. Per tant molts d' ells es senten propietaris privats dels seus llocs de treball. Tan és així que alguns han arrivat a col.locar de forma fraudulenta a familiars en els mateixos llocs. I alguns funcionaris no només es consideren propietaris de les seves places si no també de l' activitat pública que exerceixen. I per tant consideren que moltes activitats públiques passen a estar d' alguna manera en mans privades i propietat privada. Per que per exemple l' educació pública i la sanitat pública sembla que siguin propietat dels treballadors públics. 

Ho veiem per que exerceixen el poder de forma autònoma com si el resta de ciutadants no tinguessim res a dir ni a opinar de com es realitzen aquests sectors, en teoria segons el model que estem els propietaris de la cosa pública som tots els ciutadants no només ells. Ells fan i desfan a la seva. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...