Passa al contingut principal

Els bucles mentals.

 Un dels problemes individuals i personals que patim les persones és entrar en un bucle mental negatiu.

El procés passa d' una preocupació que la processem mentalment i de forma racional a la ment i que ens crea una certa angúnia i que ens ve a la ment constantment es va repetint constantment a la ment. És a dir una preocupació d'una cosa externa passa a crear-se un bucle. 

Per sort el pas del temps crea canvis, i l' acció interna de la vida quotidiana i externa del contacte amb els demés també crea dinàmiques de canvi. 

També és cert que el pensament repetit en bucle, o la preocupació repetida en bucle té molta força i en moltes ocasions pot seguir-se repetint una i una altre vegada creant quadros d' elevada angoixa. 

A partir d' aquí cada individu resolt o porta la situació a diferents sortides, algunes tenen efectes positius i d' altres efectes agreujants com caure en adiccions. 

Per aixó és molt important per les persones tenir la capacitat d' educar el pensament. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...