Passa al contingut principal

Noves masculinitats

En una conversa de bar entre un grup d' homes va sorgir el tema de les noves masculinitats, el tema de l' identitat sexual. 

La prespectiva general era que els temps actuals estaven canviant i que ens havíem d' adaptar a les noves realitats. 

Diguem-ne que els consens era que s' ha de respectar la identitat sexual de cada persona i que cada persona faci el que ell senti. 

Aprofondin en aquesta idea i seguint el fil d' aquest argument deixa a entendre, que si un nen vol ser nena o a l' inreves doncs endavant no passa res i se li ha de respectar. Si algú es vol canviar de sexe doncs endavant també se la de recolzar. 

Aquesta era la postura general dels participants a tertulia. 

Ara bé la primera pregunta que em va sorgir d' aquesta visió general, és preguntar que vol dir sentir-se home o dona. Com sap un que se sent home o que se sent dona. I que és sentir-se dona o sentir-se home, per que aquest és l' eix fonamental de l' identitat sexual tal com estem parlant entenc. 

Fins i tot hi ha la possiblitat de que hi ha gent que es sent les dues alternativament o fins i tot simultaneament. Un es pregunta com es poden sentir totes aquestes i com un pot entendre tant aquests sentiments. 

A partir d ' aqui un arriva a la conclusió que la identitat sexual diguem-ne personal no és una cosa científica ni biològica. Sentir-se home o dona seria en aquest cas algo emocional, subjectiu de cada persona, però en cap cas una realitat cientifica o biològica. 

O que la gent ens expliqui que vol dir sentir-se home o sentir-se dona, per que molt no ho sabem.

Per que si entrem en l' esquema per sentir o pel que sentim, ens podríem sentir tots i cada un moltíssimes coses diferents i imaginatives.  

Sortia dins la conversa que passava si algú es sentia que era Napoleón, o si algú es sentia que era un animal o mil coses diferents. 

Que jo sapiga les persones se senten persones i la identitat sexual que tenen no és en general un sentiment independent a la persona. Aquells que ho senten així estaria bé que ens ho expliquessin. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...