Quicrecquesere

 La salud mental. La salud mental és fonamental pel benestar de cada persona. Les estadístiques actuals ens diuen que hi ha un elevat número de ciutadants del pais que consumeixen ansiolítics i antidepressius. Això vol dir que el sofriment emocional d' una part de la població és elevat. I en l' aspecte més dramàtic el número de suicidis es manté molt elevat.  La mitjana europea de psicòlegs a europa és de 18 psicòlegs cada 100.000 habitants. A Espanya hi ha 4 psicòlegs per cada 100.000 habitants i a Catalunya 9 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants.   Es calcula que la meitat de les consultes d'atenció primària estan  relacionades amb problemes de salut mental. També és cert que una part de la població amb problemes de salut mental es resisteix a tractar-los per problemes de manca de cultura emocional i per estigmatisme social. I al mateix temps tampoc es dona servei a la gent que demana ajuda psicològica a l' administració. La paradoxa és que molta gent ...

  El bonisme, seria un concepte nou per definir una tendència social a demanar i reclamar el bé de forma molt continuada i notòria, però d' una forma molt superficial, diguem-ne només amb titulars.  I aquesta pràctica del bonisme té com a punt d' inflexió l' aparició de les xarxes socials.  Es defensen drets de forma selectiva, exclusiva i concreta i de forma repetitiva des de posicions individuals i personals, sense tenir en compte altres problemes moltes vegades molt més importants i greus.  La intensitat de la reivindicació és molt estrident i acusadora buscant un càstig ràpid dels considerats culpables o responsables.  Al final un té la sensació del que els importa realment a aquestes persones és cridar l' atenció cap elles mateixes i castigar als que consideren culpables, però que el bé real de les persones que defensen els importa molt poc i els efectes negatius a persones terceres i inocents també els és indeferent.  Aquests forma d' actuar posa molt...

Un grup de nois joves em va explicar l' altre dia com els molestava i com es sentien molestos del que havia passat a la seva escola durant el curs, ja que a la seva classe els havien estat castigant constament durant el curs per que algú feia una gamberrada.  Els alumnes deien que sempre eren els mateixos dos els que la feien, que tothom sabia qui era i els mestres el que feien era castigar a tota la classe.  Aquesta dinàmica educativa de castigar a tota una classe pel que han fet uns alumnes en concret jo també la recordo que havia passat a la meva classe.  La dinàmica era càstig a tota la classe si no sortia l' infractor, lo qual diria que el que feia és que els infractors se sentissin més poderosos i satisfets de la malifeta que havien fet.  La qüestió és que en general mai els infractors declaraven la culpa, és més repetien la gamberrada al cap de poc temps.  El que passava és que durant l' any es creava molt sovint un ambient de mal humor, culpa i càstig ge...