Passa al contingut principal

Castigar tota la classe.

Un grup de nois joves em va explicar l' altre dia com els molestava i com es sentien molestos del que havia passat a la seva escola durant el curs, ja que a la seva classe els havien estat castigant constament durant el curs per que algú feia una gamberrada. 
Els alumnes deien que sempre eren els mateixos dos els que la feien, que tothom sabia qui era i els mestres el que feien era castigar a tota la classe. 
Aquesta dinàmica educativa de castigar a tota una classe pel que han fet uns alumnes en concret jo també la recordo que havia passat a la meva classe. 
La dinàmica era càstig a tota la classe si no sortia l' infractor, lo qual diria que el que feia és que els infractors se sentissin més poderosos i satisfets de la malifeta que havien fet. 
La qüestió és que en general mai els infractors declaraven la culpa, és més repetien la gamberrada al cap de poc temps. 
El que passava és que durant l' any es creava molt sovint un ambient de mal humor, culpa i càstig generalitzat. És doncs aquesta una bona política educativa per part dels mestres? 
Al meu entendre no ho és, però sembla que per molts mestres si que ho és. Llavors un es pregunta si no hi ha un cert gust per part dels mestres pel càstig?  O un cert gust per la solució fàcil, tots castigats i punt, ben fàcil.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...