Passa al contingut principal

La salud mental

 La salud mental. La salud mental és fonamental pel benestar de cada persona. Les estadístiques actuals ens diuen que hi ha un elevat número de ciutadants del pais que consumeixen ansiolítics i antidepressius. Això vol dir que el sofriment emocional d' una part de la població és elevat. I en l' aspecte més dramàtic el número de suicidis es manté molt elevat. 

La mitjana europea de psicòlegs a europa és de 18 psicòlegs cada 100.000 habitants. A Espanya hi ha 4 psicòlegs per cada 100.000 habitants i a Catalunya 9 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants.  

Es calcula que la meitat de les consultes d'atenció primària estan  relacionades amb problemes de salut mental. També és cert que una part de la població amb problemes de salut mental es resisteix a tractar-los per problemes de manca de cultura emocional i per estigmatisme social. I al mateix temps tampoc es dona servei a la gent que demana ajuda psicològica a l' administració. La paradoxa és que molta gent que necessita ajuda psicòlica professional la reusa, i molta gent que la demana se li ofereixen llargues llistes d'espera i serveis molt mínims. 

Ara bé sembla evident que parlar d' educació, salut, benestar social sense tenir en compte com a base prioritària la salut mental i emocional no té sentit. En canvi sembla que la societat actual en salut emocional va molt coixa. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...