Una de les activitats humanes possibles és fer coses amb la motivació explícita d' anar a fer mal a l' altre en coses petites o menors.
El problema radica en quan les intencions van increscèndo. O quan et toca conviure per parentesc o per cirscumstàncies de la vida amb una persona que sistemàticament busca perjudicar-te.
En general les persones neguem com a fi que el nostre objectiu final sigui fer mal a l' altre. Si actuem fent mal o perjudicant a l' altre o justifiquem com a mitjar o conseqûència inevitable d' un fi just.
La gent que comet violència física en general sempre la justifica per un fi. Els paísos quan bomberdegen un pais veí o un territori o justifiquen sempre com una autodefensa.
Una característica dels atacs i d' anar a fer mal és que es justifiquen per defensar una causa justa.
T' ataco i vaig a fer-te mal per evitar que m' ataquis i per defensar-me dels teus atacs.
Els anar a fer mal, no es reconeixen i es neguen. I si no queda més remei que reconeixe' ls es justifiquen per amor al col.lectiu ultratjat.
La pregunta és si és cert el que diu la gent i els governs quan ataquen que actuen per justicia i per defensar als perjudicats.
D' entrada si un govern diu que es vol defensar, s' enten i dona a entendre que estima al seu pais. Un no vol defensar algú si no l' estima. Per tant implicitament aquell que diu que actua per justicia o per defensa vol dir que estima, que estima al col.lectiu defensat i les persones d' aquest col.lectiu.
Anar a fer la punyeta, és una forma inicial d' anar a fer mal. Portar la contraria per fer quedar malament i per que es senti malament l' altre.
O silencis extravegants per fer sentir malament a l' altre. Per dir-li indirectament lo que estas dient no m' interessa o és una simple barbaritat.
Comentaris