Quicrecquesere

Quan es parla de que vol dir ser bona persona, s' en parla poc i sovint en to de mofa.  En canvi si que es diu sovint que tal o qual és bon tio.  També hi ha una actitut de molta gent de fer-se la bona persona de forma dissimulada. Explicant coses de la vida quotidiana i deixant a lluir que ells són molt bons. Exemple n' hi ha moltíssims.  Ara bé diria que una definició imprescindible per ser bona persona seria el principi de no fer mal a ningú de forma gratuïta ja per fer-li mal o per indiferència.  Si algú que  no ens va ni en bé li fem un mal greu per que ens interessa per qualsevol interès personal o material i material podem dir que aquesta forma d' actuar no és massa correcte.   

  Els debats moltes vegades es transformen en bronca, en lluita per acapar l' atenció i en actes per posar-se medalletes a un mateix i tirar pestes dels altres. Es transformen amb actituts impermeables, acusacions etc...  Lògicament les tècniques per captar l' atenció per posar-se medalletes, per criticar els altres són multiples i variades.  En teoria els debats haurien de ser llocs comuns de compartir idees, apendre dels altres, tornar a reflexionar les coses i idees pròpies amb l' ajuda dels altres. 

  Podriem parlar de la violència psicològica, un tema complex i delicat.  En molts debats i discussions familiars, entre amics, a la tele o en un bar passen moltes coses, pot ser més de les que semblen.  Una cosa curiosa que veig que en els debats sorgeixen moltes passions entre les persones.  I un impuls que surt molt és el de treure molta agressivitat interna i anar a matxacar i a fer sentir malament a l' altre. Ja bé ridiculitzant-lo, desvaloritzant-lo, o bé acusant-lo de dolent o mala persona evidentment amb paraules més subtils.  Els motius per fer això pot ser són ràbies, orgulls, enveges personals que rauen en les relacions humanes.  I el motiu d' aquestes ràbies poden ven ser fustracions i mancances afectives.  Un debat una discussió no hauria de ser res més que compartir idees, en canvi ens transformen amb focs i lleçament d ' artilleria entre uns i altres. 

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...

  Donar les culpes a un altre és una característica humana més antiga que el anar a peu, per treure ràbies frustracions, agressivitat interior i enveges al no sentir-se un realitzat en els propies objectius.  Els motius per culpar de forma sistemàtica a qui no te en mesura substàncial la culpa són varis com hem dit.  L' enveja, que es pot basar en sentir-se inferior o en la necessitat de sentir-se superior o clarament superior.  La contrapartida a culpavilitzar és la impossible o quasi improvable acceptació de les pròpies limitacions i defectes, la qual cosa per els envejosos es fa insoportable.  Curiosament quan un accepta les seves limitacions i realitats les supera i les millora sistemàticament en la majoria d' ocasions.  Quan un accepta que no ha actuat bé gaire bé sempre canvia i passa a millorar la seva forma d' actuació.

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

  Queixar-se quan un reb una injusticia o discriminació i callar quan un reb tracta de favor és el mode de funcionar de molta gent.  Quan alguna cosa els perjudica es queixen, criden, s' enfaden. Quan alguna cosa els privilegia callen.  D' aquesta manera es fan passar per gent justa i honesta i solidaria quan en realitat no són cap de les tres coses. 

   Vivim en una època on el que posi la paraula més cursi i més sexi s' endú el recolzament social.  Ho veiem amb la covid per exemple, o ara amb la Ia, noms que sonen rimbobants, sonen de gent intel.ligent, sexis. etc...  Covid es deia sarscov2 imagina quin nom tant sexy i elevat.  Sonen que donen un protagonisme narcisista a qui les usa i les usi.  El problema és que la veritat que hi ha darrera d ' elles no importa.  En una societat tant narcicista posar una paraula sexi t ' endus a l' audiència cap el teu favor. 

  Llegint la premsa diaria veus molts casos de violència masclista i noticies de desigualtat de gènere també contra els homes.  Veiem per exemple molts casos de crims de parelles i per exemple veiem una cupula judicial totalment masculina.  La sensació que dona llegint la premsa és que l' home és el dolent i la dona la bona i la víctima. És realment així? És a dir són tots els homes culpables de la violència de gènere?  Les dones no realitzen coses dolentes? A part de la violència física no hi ha altres tipus de violències? Com per exemple la violència psicólogica o l' acos?  Realment el fet que hi hagi violència masclista fa que totes les dones siguin víctimes i santes? 

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

 

Em preguntava seguint el fil del titol del blog qui soc. Una pregunta que pot semblar tonta. Tonta per que no té resposta. Ara bé si a la pregunta fonamental no tenim resposta. A lo mes esencial de nosaltres mateixos no tenim resposta. Qui som? Els fills de tal i cual, respon aixo a la pregunta? No. Quim som essers humans, algo respon, pero som essers humans concrets. I que és un esser huma?  Biologicament ho sabem, quimicament tambe, fisicament tambe. Emocionalment tambe o mes o menys. Sabem que es la consciencia, sabem que es l inconscient? Sabem si som essers espirituals i que vol dir ser espiritual?  Ara bé el fet de viure tampoc sabem que és exactament.

Llegeixo en un article l' opinió de Dani Alves sobre el que va passar en la violació o pressumpta violació que va cometre. Segons ell en cap moment la víctima o suposada víctima va manifestar que no volia realitzar l' acte sexual. Diu Alves que només ell i ella saben el que realment va passar, això és cert? Podem saber la resta de la gent el que va passar amb els testimonis i les proves que tenim d' una forma fehacent?  L' opinió pública en canvi ha sigut molt intensa i molt polaritzada en general molt a favor de la víctima o suposada víctima d' una forma quasi gaire bé super agressiva i super irada a favor de la víctima.  No deixa de sorprendre aquesta ira i rabia que tantes dones han mostrat contra Alves. És només contra Alvés o contra els violadors, o contra els homes en general? 

  Durant la segona guerra mundial es va donar el cas de que els marines negres en un vaixell van ser tractats de segona categoria, de criats i servents dels altres marines, i sense opcions de fer altres tasques ni d' ascendir en el excèrcit.  Els marines negres van denunciar aquest maltracta i la resolució va ser encara discriminar-los més, fer-lis carcelacions i expulsar-los de la marina.  40 anys més tard la marina ha condacorat aquests marines de color i els ha demanat perdò.  El fet és que és un cas més de racisme a l' història de la humanitat, de maltracte.  El curiós és que un es pregunta si és ben bé racisme o és la necessitat humana de maltractar a l' altre i de sentir-se superior i en aquest cas una minoria identificable és ideal per poder unir-se una majoria, és dir els blancs els era fàcil d' indentificar-se i fàcil d' identificar també el col.lectiu a maltractar.  Sembla que els humans quan estem en grups necessitem algú a qui insultar destruir ...

 

En una entrevista la contra de Lavanguardia el físic nuclear Jeff Dune explica que les nostres percepcions del temps espai i consciencia podrien no ser reals científicament. Segons Jeff Dune la realitat científica esta començant a demostrar que ni el temps és lineal ni la consciència requereix de per se una activitat neuronal. Això xocaria amb molts cientifistes que tenen una visió de la realitat basada en les percepcions neuronals més primaries. 

 

Avui al Som Com Som parlem de les guerres amb la psicoanalista Emilia Ros.   

  Les morts per drogues sintètiques als EUA sumen de forma estimada 80.000 persones a l' any. El doble que les morts per accidents de tràfic.  Aquestes dades per si mateixes on tanta gent acaba destruïda per la droga, pot portar a moltes reflexions sobre les dificultats de l' home occidental per poder viure de forma fructífere la pròpia vida.  Que falla? Són els individus o és la societat en general? 

  Dins del feminisme hi ha una opinió generalitzada que el patriarcat és la clau de volta de tots els mals de la societat.  La història l ' han fet els homes, el patriarcat, i com que la història és plena de crims i injustícies la causa i la culpa de tot això és que han manat els homes i que els atributs masculins són nocius per l'ésser humà. La idea del patriarcat podríem dir que és una simplificació fanatitzada d' entendre la societat. Com si tot hagués sigut dolent, tot culpa de tots els  homes, i no només dels homes del passat si no dels homes del present i del futur. Sota aquesta regla de tres podriem dir que tots els alemanys són nazis o son responsables i culpables del nazisme.  Patriarcat el pare és el dolent ha sigut el cap, el que ha manat i la mare és la bona, la que no  ha manat.  Aquesta generalització de tant ridicula de la realitat l' únic que fa és sembar odi contra els homes i narcicisme per part de les dones, basant-se en una falsetat de l...

Avui en dia s' utilitza aquesta expressió per dir no sé que vol dir.  No sé si algú ho sap el que vol dir la perspectiva de gènere.  El gènere se suposa que és el sexe, i perspectiva se suposa que vol dir mirada des del punt de vista del sexe que té cada ho.  El curiós és que la perspectiva de gènere sempre és a favor del gènere femení i en contra el gènere masculí. Llavors per què no diuen perspectiva femenista que és el que seria més lògic i adeqüat a la pràctica real del que es fa.  I un femenisme narcisista on la dona es veu que és un ésser perfecte i maravellós i una rabia i unes ganes de descarregar la ràbia i avegades odi contra els homes i tot lo masculí. Ah clar pot ser es veuria massa el plumero.  El més trist és que molts homes i dones es traguen aquesta pseudociència en nom del femenisme que a la pràctica és pur egoisme narcisisme i odi cap els homes.  El trist és que moltes d' aquestes adoctrinadores i adoctrinadors són educadors i abusen de la...

  Si ets home avui dia és molt difícil que t'escapis d' una acusació de maclisme.  L' insult és ben curiós el nom representa l' especie de sexe que un té.  Per que s' usa de forma pejorativa aquesta paraula i aquest nom amb el sufix isme.  Mascle, ets un masclista. Si soc un mascle per que ha de ser dolent ser masclista o fins natural.  Com es pot ser mascle sense ser masclista.  Masclista es considera insult o una actitut molt dolenta, o ser una persona dolenta.  Hembrista en canvi com a paraula no té ús, com si no existís. És que no hi ha dones que discriminen els homes o consideren els homes inferiors només per ser homes? 

Una forma d' anar per la vida, jo diria que força generalitzada és veure el món com un el vol veure i l' interessa veure' l.  Veiem el món i la realitat en funció de com el volem veure. Traduim la realitat cotidiana i social a una realitat interior que nosaltres volem.  Per això qualsevol persona pot arrivar a la conclusió que vulgui més enllà de la realitat real si és que existeix una realitat més o menys definida. 

Hi ha gent que no para de tirar merda als altres o al que té el costat. Moltes vegades inclús entre familiars, amics, companys.  I és una gota malaia que crea molt malestar. Cada petit acte de convivència un petit acte, comentari, gest o mirada desaprovant l' altre criticant l' altre.  Quin pot ser el resultat de conviure amb una persona així tot el dia? 

  L' altre dia llegia un article a lavanguardia que es dia la síndrome Papuchi.  L' article parlava d' una serie de coses que em fa mandra explicar i crec que perdria interés l' article però la conclusió generalista era que els homes en general son frescos, vividors i privilegiats, i les dones són victimes, bones i  heroines. Generalitzar tant i sobretot buscar tant el resultat de la generalitzacio ens porta a aquesta mena de discursos i raonaments que superficialitzen els lectors i ens allunyen de la realitat de les coses i de la resolució dels conflictes humans.  Jo diria que aquesta manera d' articular de culpabilitzar a uns i santificar a altres per se crea més confusió i més conflictes socials. 

  Porto uns dies que he vist a la televisió un dels doctors que més va alertar i pànic va crear durant la covid ara ens parla de l' importància dels problemes de salut mental.  No és una forma de netejar alló que inconscientment vas fer malament, allò que quan vas tenir l' oportunitat no vas tenir en compte de cap manera.  Un altre doctor que va dirigir les mesures tant exigents contra la famosa pandèmia ha escrit un article el diari contra els perills de manipular i exagerar els diagnòsis mèdics exagerant enfermetats i confonen problemes socials amb problemes mèdics. No estarà també netejant la seva consiència doncs durant la pandèmia va actuar de forma contraria al que ara denúncia que es fa dins la pràctica mèdica.  O és que durant la pandèmia no hi va haver exàgeració i es va crear confusió exagerant problemes sanitaris que no eren tan greus creant un pànic excessiu i desantenció a d' altres problemes sanitaris? 

  Quan s' acusa algo d' algo, diuen que s' han de tenir proves, o si més un cert coneixement de causa i la prudència en com es diuen les coses.  Veiem avui en dia que hi ha gent que acusa, amb un cert plaer d' acusacions molt greus sense tenir el més mínima informació del que ha passat i en canvi amb un afany de protagonisme, de víctimisme, de bonisme.  De fer-se el bo, de que et facin cas.  Veiem com molta gent es dedica a fer-se la bona i la preocupada amb coses greus que en realitat avegades són falses o mig falses, o avegades els importa un bledo realment les coses greus que han passat.  La prova està en que quan de posar realment per la seva part per solucionar un problema no hi posen res. 

  Una notícia al diari, podríem dir en l' apartat femenista o d' abusos explicava a Lavanguardia.  El títol ja és una mica tendenciós, diu els neurocientífics, quan després es parla de dos científics. Dos científics són els cientifics.  Després ve a ser un estudi que ve molt a justificar aquells que creuen que les víctimes de violació mai menteixen en l' explicació dels fets.  És curiós aquests descobriments científics just utilitzats quan convenen per defensar una ideològia.  I també curiós que la ciència pugui saber els motius interiors d' una persona respecte a les desicions personals de voluntat. 

  L ' altre dia estava llegint un article d' una periodista parlant d' un crim d' un  home a la seva dona i fills. La periodista carregava contra la ideològia masclista i contra aquells qui la neguen. Càrregava també contra les presuncions de salut mental per disminuir i justificar el valor del crims. Bé davant d' un crim tan pervers com el dit aprofitar per fer ideologia em sembla molt poc humà. Voler posar el gènere com a factor preponderant d' un crim entre una familia com a justificació de totes una sèrie d' idees de caire ideològic i força discutibles em sembla molt poc moral i de poc persona.  Davant problemes tan complexes com és l' assassinat d' un home cap a la seva familia, voler només mirar la part superficial del crim comés és molt tentador i pot provocar aplaudiments fàcils. Regocijar-se contra l'assassí és un sistema molt fàcil de treure aplaudiments, però demostra poc amor a les víctimes i a les futures víctimes. Està més pensant e...

  Quan va acabar la suposada famosa pandèmia del covid, van donar informació d' altres mutacions, o variants. L' excusa era perfecte per poder seguir atemoritzant a la població i justificar per si de cas els mals resultats de les mesures sanitaries aplicades.  Després ha sorgit el covid persistent gent que té els síntomes de forma ininterrompuda. El curiós és que diuen que els sanitaris no entenen res d' aquesta duració prolongada. Curiós que no s' investigui si aquests covids persistents poden tenir altres causes, i fins i tot causes psicològiques o d' interessos personals inconfessables. 

  Quan parles actualment del tema covid amb molta gent, et diuen quin pesat encara que estas amb això! I jo penso quines galtes que tens de dir-me això veu estar dos anys i mig matí tarda i nit donant la tavarra a tot hora, a tots el minuts del dia del mateix monotema. Acossant, criminalitzant a tothom que digues algo en contra i ara ja no en volen parlar gens del que va passar. Ells no poden aguantar un minutet o dos que es qüestioni el que va passar i el seguidisme que van fer d' autèntics disbarats mèdics i socials.  Lo de les finestres en ple hivern, sembla una mesura per assegurar que la gent estigués malalta i així podien assegurar que el virus era molt greu i que hi havia molts malalts. Curiós que ningí alertes de la perillositat i contraproduent de la mesura per la salut física i psíquica de les persones.  Com les dades de contagis sempre eren dolentes, la solució que deien tots els il.luminats haurem de pendre mesures més contudents. Qüestionar-se que les mesures...

Després entre les mesures estrelles i radiomacuto una de les mesures que em semblen més vergonyoses i malicioses és la de recomenar a la gent de que obrís les finestres i ventilés en ple hivern mentre la gent romania a les vivendes o les instal.lacions.  Recordo haver anat en ple hivern a l' autubús i passar un fred. I a més tot plegat era un acós psicològic en qualsevol lloc que estiguèssis les mesures de la pandèmia invaien la teva psique.  Als centres esportius finestres oberts mentre la gent era allí amb calça curta.  Després a sobre les van fer tancar, els centres esportius. Només cal pensar en el sofriment i el desànim que devien viure tots els gestors i treballadors d' aquests negocis. Evidentment gent parlant de la frustració d' aquests negocis, el mínim. I a més es deia que rebien ajudes que feien que no tinguessin problemes financers, ben fals. Hi havia ajudes però que no cobrien ni molt menys les despeses que sofrien aquests negocis.  Les dades de contagis...

  La pandèmia va passar fa anys, ara mirar enrera és de poc interès general. Val la perna tornar a parlar d' una situació conflictiva i dura? Durant la pandèmia no es podia qüestionar massa coses del que anava passant. Avui en dia ja han passat anys i hi ha més marge i més prespectiva per poder-na parlar amb certa calma.  Socialment en general diria que no hi ha massa ganes de parlar-ne. Si algú li treus el tema i si a més et coneix com a crític del tema de seguida et fan mala cara. Ja no interessa el tema i menys si el que tens parlant del tema és una negacionista.  Lògicament a la vida quotidiana de tant en tant s' esmenta el tema de la pandèmia, però gaire bé mai es posa en qüestió ni s' aprofundeix massa en el que va passar.  Ara es parla de les seqüeles psiquiques que ha deixat a la societat en especial als més joves. Qüestionar el que va passar? Doncs no massa, és a dir que s' està d' acord amb el gruix de la versió oficial de la realitat.  L' inici de tot...

Guerra i belicisme en el sentit literal, referint-nos a les guerres amb armes, entre països o entre faccions d' un mateix país, en el mon en que vivim sempre n' hi han i sempre n' hi han agut.  Això vol dir que ens hem de resignar? A curt plaç és evident que les guerres continuaran i el que és pitjor ni pot haver de noves.  La base simple i crua de la guerra consisteix a anar matar a l' altre abans que ell et mati a tu.  Darrera la situació de guerra hi ha una disputa, un motiu bàsic i fonamental. Normalment el motiu fonamental són territoris, terres, propietats econòmiques etc...  Ara bé darrera de les guerres a part de motius de béns i drets moltes vegades també hi ha més coses.  Defensar la pròpia vida, un espai per viure etc. etc.  Dins aquesta defensar d' un espai vital hi ha moltes diferències i variables.  Hi ha qui guerreja per defensar uns privilegis, una integritat física, defensar uns mínims béns.  Etc. etc. etc.  Ara bé és provabl...

 

  Llegia l ' article d' una mestre a lavanguardia dient que la cosa no funcionava, perquè havia d ' estar uns dies de baixa o absent de l' escola, escrivia que s' havia d' agafar un temps i especificava que es sentia malament per què els nens quedaven penjats del vincle que tenien amb ella en el seu procés d' aprenentatge.  I concluïa que el sistema no funcionava.  Un no deixe de veure un deix manipulador i exagerat en les explicacions que donava i també molt poca consideració pels que li paguem el sou i paguem impostos.  No ha tingut prou temps aquesta mestre per ella mateixa amb la quantitat de dies festius de que disposa? És conscient de l' esforç impositiu i fiscal que fan els demés ciutadants per pagar els serveis públics ? Se ' ls dona valor? 

  En  un article d' una terapeuta gestalt ens parla de com afecten als les separacions d' una parella.  I aconsella que les parelles separades segueixin sent una familia mentre duri el procés de criança dels fills.  Parlar també de que en els processos de separació sorgeixen les mancances personals de la nostre infància en els adults.  Recomana fer el dol i mirar de que les ràbies conjugals no afectin als fills. 

 Queixar-se continuament, mai està content, sempre mirar lo negatiu i sempre fent dubtar a l ' entorn de que algú te la culpa d' alguna cosa. És una forma de crear malestar a un mateix i a l ' entorn i a les persones que conviuen i es relacionen amb aquestes persones sempre tan negatives. 

  El moralisme, el bonisme, l' amorisme, l' amor a la patria, l' amor als fills o la familia.  L' excusa de la moral, l' ètica, els valors, l ' amor són bàsics per poder dominar maltractar l' altre.  És l ' excusa perfecte per anar denigrant i acusant a l' altre la suposada pretenció de que s' han de tenir uns valors morals excelsis. Si jo actuo i simulo que tinc i soc una persona amb uns valors i una moral excelsa tindré el dret i la legítimitat moral de destruir psicològicament, ideològicament i moralment als que consideri oportú.

  L' acós i el maltracte formen part de les relacions humanes.  Si mirem la història humana des de les guerres físiques a guerres econòmiques, esclavitut, guerres legals, guerres psicològiques.  L' èsser humà no ha parat de maltractar-se i la singularitat del matracte és que sigut total en el temps i en les opcions.  És a dir la característica de simualtaneatat d' atacs i continuitat i repetició d' atacs.  Sense pietat. És la llegenda de "al enemigo ni agua". 

 Qualsevol idea, situació, política i ideologia té i pot trobar arguments verídics per defensar-se.  Dit així una persona hàbil verbalment i intel.lectualment pot justificar qualsevol realitat d' una forma eficàs i que aparentment pugui fer creure que té la veritat o la raó.  Existeix la veritat, en conflictes extensos en el temps i plens de situacions diferents en el temps i fins i tot formats per amplis col.lectius de persones.  O les realitats es basen en situacions subjectives que només depenen des del punt de vista que un miri les coses.  El que si està clar és que en general una majoria de persones parla des de la posició de la veritat en la majoria de conflictes.  Poca gent expressa la seva opinió si no que s' expressa com a expressió de veritat, no hi ha dubte. El jo dic i opino és la veritat absoluta, no hi ha marge de debat. 

  Un tribunal americà concretament de l' estat de pensilvania ha declarat legal que grups satanistes realitzin activitats extraescolars a les escoles defensen que la llibertat de cultes religiosos permet que totes les religions puguin dir la seva als més petits.  Les entitats satàniques diuen que no volen fer proselitisme als nens, simplement participar en tasques educatives.  Davant aquest fet un es pregunta que entenem per educar? Que és educar. I quin tipus d' educació volen aportar als nens aquests grups satànistes.  També un es pregunteria quin tipus de religió i quins principis tenen aquests satànics. 

  L' autoconsideració és un tema molt personal i delicat. Generalitzar és molt complicat i cada persona és un món.  Dins aquestes realitats personals tan complexes, fer valoracions col.lectives en grups de gent individual és complex però és el que intentaré fer veient tanta i tanta repetició de trets que es repeteixen molt en els comportaments personals.  Considerar-se lo més y mejor del món. Evidentment ningú es reconeix per sentir-se lo más, entre altres coses per que si algú es reconeix que és lo más en el mateix moment ja deixaria de ser-ho. Ara hi ha gent que quan parla o escriu dona la sensació per l' estil que usen que s autoconsideren lo más. I que vol dir lo más? Sants, molt savis, molt intel.ligents, molt bones persones. O en l ' extrem boníssimes persones, que estimen a tothom, que són supersensibles amb tot. Que no tenen defectes. L' únic defectes que tenen és que són massa bones persones i volen ajudar molt els demés. A més a més parlen o escriuen codejant-...

La fúria, l' enfado, la ràbia són procesos interns que científicament no es poden demostrar clarament. Ara bé se' ns dubta són sentiments que existeixen a les persones i normalment van dirigits cap a algú o alguns altres.  La fúria es denota en el to de veu, en les mirades, gestos, forma d' actuar, els continguts acusatoris de lo que es diu.  El problema neix quan la persona furiosa continua estan furiosa a pesar de que els motius de l' enfado són poc convincents i van perdent força.  La forma de seguir justificant l enfado passar a través d' invertar-se o exagerar noves acusacions.  Per tant l' enfadat passa a fer una fase de falsa acusació o difamació.  Curiós també que la biblia diu que no faràs acusacions en fals i molts que diuen ser creients les fan. 

  La llei trans i facilitar als nens i nenes la transexualitat de ben petits és una mesura que el govern espanyol està duent a terme.  Les lleis faciliten la desició dels menors que no necessiten l' autorització dels pares.  L' estat treu poder els pares i s' otorga el dret a decir sobre els fills menors.  Es positiu per un nen fer la transició? És recomenable per un nen fer la transició? És conscient un nen de tot el que significa fer la transcició?  Algú li ha fomentat idees per que faci la transició o només provenen d' ell. 

  Sovint sembla que ens costi donar valor a les coses positives que fan els altres. Avegades també diria que ens passem de valoració, emfatitzant coses dels altres i persones que provablement tant valor no tenen.  Mirar de valorar de forma objectiva les coses que fan els demés en les positives i en les negatives ens pot ajudar a sentir-nos millor i a gaudí més de lo bo que fan els demés i està previnguts de les coses dolentes que fan els demés tant si ens les fan a nosaltres com a terceres persones.  Avegades veus gent que aporta coses, petites coses, coses més gran i no es valoren. 

Pensar en un mateix i els propis interessos és legítim i natural. Ara bé hi ha gent que pensa també com utilitzar els demés.  Pensen només en ells, però a més a més es dediquen a utilitzar els demés demanar favors i avantatges pels seus propis interessos.  La tàctica que utilitzen normalment és ajudar de forma estratègica i calculada de tant per així poder fer veure que ajuden i treure' n beneficis amb ajudes molt superiors. 

 Que vol dir ser xuleta o anar de xulu? És una forma d' anar pel món considerant-se lo más. Es pot denotar en detalls, però clar és dificil de definir de forma cientifica. Basaria a considerar-se un mateix fantàstic, lo más, lluint-se davant els altres i sentint-se molt guai. Viure amb aquesta sensació i considerant els demés que no són tan guais.  El xulu i despreciatiu es considera millor que els demés i necessita sentir-se per sobre els demés. 

 Que és despreciar? Seria més haviat dir que una cosa no és bona, i fins i tot dir que una cosa persona o col.lectiu són dolents.  Ara bé el terma despreciar col.liquialment s' enten que hi ha una voluntat de despreciar i que hi ha una falta de veritat en els desprecis.  Es pot arrivar a extrems de criminalització etc. etc. tot i que hi hagi punts de veritat en el context global les coses no són tan clares.  Si despreciem alguna cosa o persones que justificadament s ' ho mereixen o ho fem des de la bona fe variaria lo que seria el tipus de despreci fet des de l' odi o l' egoïsme.  Per tant els desprecis entenem que es basen en una bona part de mentida o de manipulació de la veritat. 

  L ' agressivitat psicològica sovint queda tapada entre la vida quotidiana com si no passes res, però problament és una realitat i té efectes importants a les persones.  Derspreciar, minosvalorar l' altre, treure mèrits de l' altre diria que és una pràctiva habitual de les persones. Despreciar vol dir veure la part negativa en cada cosa que fa l' altre, i intensificar-la. I a més reiterar-se en el fet d' aquell despreci.  Es pot despreciar amb paraules, amb gestos, sorolls, mirades, o fins i tot amb silencis, absències, etc...  Es pot despreciar a persones concretes o a col.lectius. Les estratègies de despreci són infinites i imaginatives, el que les defineix és la voluntat desvaloritzar l' altre de forma voluntària tot i que vegades aquesta voluntarietat és inconscient per la persona que la realitza. 

 Ser borde, o ser antipàtic no es considera una cosa positiva.  Ser borde o antipàtic són actituts molt subjectives on cada persona ho interpreta de forma diferent.  Ser borde i antipàtic seria tenir una actitud de fer sentir a l' altre malament a base de males cares, de respostes seques, de tenir una actitut poc cooperativa, quan no actituts fastiguejadores.  Si ser borde o antipàtic es considera una cosa dolenta per que hi ha gent que es comporta així? Quin efecte té per la persona borde, ser borde tot el dia, i quin efecte té per que aquella gent que ha de conviure amb gent borde. 

  Fer la punyeta o fer la guitza, es pot fer en clau d' humor com a broma, però moltes vegades amaguen un possible inici de maldats futures.  Fer la punyeta és l' acte de fastiguejar per fastiguejar, és a dir sense tenir un benefici tangible. Es fastigueja per fer sentir malament a l' altre i en canvi al fastiguejador es sent divertit o content per aquest fet.  Fastiguejar a l' infantesa pot ser una anècdota de petits, però també pot ser l ' inici d' un plaer ocult, i el problema que si es dispara pot anar més enllà. 

  Quan vivim, quan compartim la vida amb els demés sovint ens passa que en alguna activitat o aspecte que per nosaltres és important i donem valor, trobem persones que sentim que ens superen. Aquesta constatació subjectiva de la realitat ens pot produir dins nostre diverses sensacions.  Podríem parlar de tres classes de sensacions internes.  Per una banda és d' acceptació de la realitat subjectiva que sentim sense més. Podríem dir d' una certa indiferència, ni fred ni carlor.  Una segona reacció seria de sentir-se malament, de sentir una baixa autoestima, juntament amb ràbia cap a l' altre persona, en els pitjos dels casos es pot arrivar a sentir molta enveja i fins i tot odi.  La tercera reacció pot ser sentir una certa baixa autoestima, però al mateix temps sentir una admiració i apreci cap a l ' altre persona. En els millors del casos una certa estima cap a l' altre.  És evident que en funció d' allò que valorem tant també els sentiments que generarà la ...

  Es parla sovint de la necessitat de tenir valor per part de la gent jove quan aparèixen problemes d' agressions sexuals entre els més joves.  La pregunta que ens fem són els joves els únics i últims responsables de les agressions sexuals. Hi ha també moltes falles socials que els porten a aquestes conductes?  Són els valors la solució? Quins són aquests valors? I com s' inculquen? 

 En un article a la Lavanguardia escrit per varis articulistes es debat sobre el paper del fet religiós a l' estat i en els organismes estatals i en les democràcies modernes.  En l'  activitat pública de l' estat s' exclou la idea Déu i la referència a la idea de Déu. Aquesta és la realitat pràctica de bona part de l' adminisrtracions públiques. La història cultural per a o per b dels països com a Espanya esta vinculada agradi o no al cristianisme i a la religió catòlica.  Les tradicions i la cultura popular ens molt aspectes has estat en els últims segles vinculada al catolicisme. Hi ha una part de la població i de les administracions públiques volen borrar aquesta realitat social i fins i tot no explicar-la als més petits. És legítim i democràtic borrar i no explicar?  Per una part de l' estat i de la població no hi ha debat cosmogònic Déu no existeix, per tant si Déu és segur que no existeix cal eliminar tots els vestigis i tots els estaments i els fets histò...

 La cultura de l' acós i el despreci a l' altre. Diria que hi ha una tendència humana individual i col.lectiva a despreciar i acossar a l' altre, a enfonsar-lo o a destruir-lo.  Ho veiem a les escoles amb el  bullying, a la política, a les empreses a les families. Etc. etc. etc. Per una banda tenim les continues desvaloritzacions de l' altre. Tu ets tal o qual i com deia Van  Gaal siempre negativo.  Fins aconseguir que l' atre faci algo malament de veritat i llavors anar a treure punta de l' error de forma desmesurada per tal d' enfonsar anímicament a l' altre si s' ho creu o crear-li un entorn desfavorable.  Hi ha una part verbal de calumnies, hi ha una part legal de falses acusacions i calumnies. Veiem com moltes vegades al llarg de la història jutges i fiscals han anat contra gent innocent per tal de destruir-los.  I una part de la prensa, veiem com la prensa moltes vegades destrossa la vida de persones i col.lectius criminalitzant-los continuamen...