Passa al contingut principal

Fet religiós i democràcia.

 En un article a la Lavanguardia escrit per varis articulistes es debat sobre el paper del fet religiós a l' estat i en els organismes estatals i en les democràcies modernes. 

En l'  activitat pública de l' estat s' exclou la idea Déu i la referència a la idea de Déu. Aquesta és la realitat pràctica de bona part de l' adminisrtracions públiques.

La història cultural per a o per b dels països com a Espanya esta vinculada agradi o no al cristianisme i a la religió catòlica. 

Les tradicions i la cultura popular ens molt aspectes has estat en els últims segles vinculada al catolicisme. Hi ha una part de la població i de les administracions públiques volen borrar aquesta realitat social i fins i tot no explicar-la als més petits. És legítim i democràtic borrar i no explicar? 


Per una part de l' estat i de la població no hi ha debat cosmogònic Déu no existeix, per tant si Déu és segur que no existeix cal eliminar tots els vestigis i tots els estaments i els fets històtics que facin reflectir el fet religiós. 

És democràtic i científic negar l' existència de Déu? És democràtic no explicar als nens l' existència de la creencia en Déu i de les religions? 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...