Passa al contingut principal

La cultura de l' acos.

 La cultura de l' acós i el despreci a l' altre. Diria que hi ha una tendència humana individual i col.lectiva a despreciar i acossar a l' altre, a enfonsar-lo o a destruir-lo. 

Ho veiem a les escoles amb el  bullying, a la política, a les empreses a les families. Etc. etc. etc.

Per una banda tenim les continues desvaloritzacions de l' altre. Tu ets tal o qual i com deia Van  Gaal siempre negativo. 

Fins aconseguir que l' atre faci algo malament de veritat i llavors anar a treure punta de l' error de forma desmesurada per tal d' enfonsar anímicament a l' altre si s' ho creu o crear-li un entorn desfavorable. 

Hi ha una part verbal de calumnies, hi ha una part legal de falses acusacions i calumnies. Veiem com moltes vegades al llarg de la història jutges i fiscals han anat contra gent innocent per tal de destruir-los. 

I una part de la prensa, veiem com la prensa moltes vegades destrossa la vida de persones i col.lectius criminalitzant-los continuament o desvaloritzant-lo continuament. 

Altre forma és negant-li els èxits o imputant-se els èxits de l' altre. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...