Passa al contingut principal

Sentir que algú és millor que nosaltres.

 Quan vivim, quan compartim la vida amb els demés sovint ens passa que en alguna activitat o aspecte que per nosaltres és important i donem valor, trobem persones que sentim que ens superen. Aquesta constatació subjectiva de la realitat ens pot produir dins nostre diverses sensacions. 

Podríem parlar de tres classes de sensacions internes. 

Per una banda és d' acceptació de la realitat subjectiva que sentim sense més. Podríem dir d' una certa indiferència, ni fred ni carlor. 

Una segona reacció seria de sentir-se malament, de sentir una baixa autoestima, juntament amb ràbia cap a l' altre persona, en els pitjos dels casos es pot arrivar a sentir molta enveja i fins i tot odi. 

La tercera reacció pot ser sentir una certa baixa autoestima, però al mateix temps sentir una admiració i apreci cap a l ' altre persona. En els millors del casos una certa estima cap a l' altre. 


És evident que en funció d' allò que valorem tant també els sentiments que generarà la situació seran molt diferents. 

Podem desitjar diners, èxists personals, carisme, simpatia, intel.ligència, habilitats esportives o artístiques. Les possiblitats de sentir-se superats són molt grans. 

Podem sentir-nos superats de forma col.lectiva, en petits o grans grups. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...