L' autoconsideració és un tema molt personal i delicat. Generalitzar és molt complicat i cada persona és un món.
Dins aquestes realitats personals tan complexes, fer valoracions col.lectives en grups de gent individual és complex però és el que intentaré fer veient tanta i tanta repetició de trets que es repeteixen molt en els comportaments personals.
Considerar-se lo més y mejor del món. Evidentment ningú es reconeix per sentir-se lo más, entre altres coses per que si algú es reconeix que és lo más en el mateix moment ja deixaria de ser-ho.
Ara hi ha gent que quan parla o escriu dona la sensació per l' estil que usen que s autoconsideren lo más. I que vol dir lo más? Sants, molt savis, molt intel.ligents, molt bones persones. O en l ' extrem boníssimes persones, que estimen a tothom, que són supersensibles amb tot. Que no tenen defectes. L' únic defectes que tenen és que són massa bones persones i volen ajudar molt els demés. A més a més parlen o escriuen codejant-se amb grans autors o personalitats o gent intel.ligent com si ells indirectament estiguessin al seu nivell.
La forma de parlar, els temes que parlen etc... Avui en dia es fan proclames sobre l ' empoderament, sobre l ' autoestima si o si, a exigir drets. Enfocat en general des de cert col.lectius i a certs col.lectius.
Diria que aquesta dinàmica social sense un contrapunt de també posar límits al poder i als efectes sobre els altres. EL que pot crear són superegos i un narcisisme i aquest considerar-se lo más.
Comentaris