Quicrecquesere

  Llegia l ' article d' una mestre a lavanguardia dient que la cosa no funcionava, perquè havia d ' estar uns dies de baixa o absent de l' escola, escrivia que s' havia d' agafar un temps i especificava que es sentia malament per què els nens quedaven penjats del vincle que tenien amb ella en el seu procés d' aprenentatge.  I concluïa que el sistema no funcionava.  Un no deixe de veure un deix manipulador i exagerat en les explicacions que donava i també molt poca consideració pels que li paguem el sou i paguem impostos.  No ha tingut prou temps aquesta mestre per ella mateixa amb la quantitat de dies festius de que disposa? És conscient de l' esforç impositiu i fiscal que fan els demés ciutadants per pagar els serveis públics ? Se ' ls dona valor? 

  En  un article d' una terapeuta gestalt ens parla de com afecten als les separacions d' una parella.  I aconsella que les parelles separades segueixin sent una familia mentre duri el procés de criança dels fills.  Parlar també de que en els processos de separació sorgeixen les mancances personals de la nostre infància en els adults.  Recomana fer el dol i mirar de que les ràbies conjugals no afectin als fills. 

 Queixar-se continuament, mai està content, sempre mirar lo negatiu i sempre fent dubtar a l ' entorn de que algú te la culpa d' alguna cosa. És una forma de crear malestar a un mateix i a l ' entorn i a les persones que conviuen i es relacionen amb aquestes persones sempre tan negatives. 

  El moralisme, el bonisme, l' amorisme, l' amor a la patria, l' amor als fills o la familia.  L' excusa de la moral, l' ètica, els valors, l ' amor són bàsics per poder dominar maltractar l' altre.  És l ' excusa perfecte per anar denigrant i acusant a l' altre la suposada pretenció de que s' han de tenir uns valors morals excelsis. Si jo actuo i simulo que tinc i soc una persona amb uns valors i una moral excelsa tindré el dret i la legítimitat moral de destruir psicològicament, ideològicament i moralment als que consideri oportú.

  L' acós i el maltracte formen part de les relacions humanes.  Si mirem la història humana des de les guerres físiques a guerres econòmiques, esclavitut, guerres legals, guerres psicològiques.  L' èsser humà no ha parat de maltractar-se i la singularitat del matracte és que sigut total en el temps i en les opcions.  És a dir la característica de simualtaneatat d' atacs i continuitat i repetició d' atacs.  Sense pietat. És la llegenda de "al enemigo ni agua". 

 Qualsevol idea, situació, política i ideologia té i pot trobar arguments verídics per defensar-se.  Dit així una persona hàbil verbalment i intel.lectualment pot justificar qualsevol realitat d' una forma eficàs i que aparentment pugui fer creure que té la veritat o la raó.  Existeix la veritat, en conflictes extensos en el temps i plens de situacions diferents en el temps i fins i tot formats per amplis col.lectius de persones.  O les realitats es basen en situacions subjectives que només depenen des del punt de vista que un miri les coses.  El que si està clar és que en general una majoria de persones parla des de la posició de la veritat en la majoria de conflictes.  Poca gent expressa la seva opinió si no que s' expressa com a expressió de veritat, no hi ha dubte. El jo dic i opino és la veritat absoluta, no hi ha marge de debat.